Ens fem ressò d'un text de la
Doctora Teresa Forcades i Vila,
sobre el tema de la grip, que
fou publicat l'1 de gener
passat, a la revista digital
Diàleg que dirigeix Josep M
Terricabras (www.filosofia-terricabras.info)
LA GRIP A I LA CONFIANÇA
Apel·lar a la confiança en
qüestions empíricament
demostrables és inadequat, i si
qui apel·la a la confiança es
troba en una posició de poder,
l’apel·lació a més d’inadequada
és sospitosa: per què s’apel·la
a l’argument d’autoritat i
s’invoca la confiança en lloc de
donar dades que convencin per
elles mateixes?
Aquesta és la pregunta que s’ha
fet molta gent al nostre país i
en tots els països en què s’han
intentat dur a terme campanyes
de vacunació massives per fer
front a la grip A del 2009.
La resposta governamental als
qüestionaments crítics envers la
política de vacunació ha estat
insatisfactòria. Confieu en els
experts, ens deien. I no ens
explicaven quins lligams tenen
aquests experts amb les empreses
comercialitzadores dels
productes que recomanen. El cas
del Dr. Osterhaus ha estat tan
flagrant que ha aparegut fins i
tot en una nota a la revista
Science.
És normal – ens diuen - que
l’agència encarregada de
sancionar la comercialització
d’un medicament o vacuna en
l’àmbit europeu (EMEA) estigui
finançada en més del 50% per les
mateixes companyies
comercialitzadores, i és normal
que també ho estiguin els grups
d’experts que assessoren l’OMS i
fins i tot la mateixa OMS. Cal
tenir confiança que aquestes
empreses no faran un ús indegut
de la seva influència.
S’apel·la a la confiança en lloc
d’apel·lar com va fer John F.
Kennedy en el seu famós discurs
al judici crític de la
ciutadania i a la necessitat que
aquesta vetlli en tot moment
pels seus legítims interessos.
Fiona Godlee, editora del
British Medical Journal, en el
número del 10 de desembre de
2009, denuncia la manca de
transparència en la manera com
s’han dut a terme els estudis
d’eficàcia de l’antiviral
Tamiflú i afirma que ‘és una
preocupació científica legítima
que les dades que s’utilitzen
per donar suport a estratègies
importants de política sanitària
es trobin en poder exclusiu
d’empreses comercials i no
s’hagin sotmès a cap escrutini
ni revisió externs’.
Confieu, ens diuen. I és el que,
gràcies a Déu, han fet la
majoria de les persones: confiar
en elles mateixes i en el propi
judici crític.
