JASMINA

 

Una tarda, els habitants del poblat van veure a Jasmina buscant quelcom al carrer, just al davant de la seva cabana.

 

Tots s’aproparen a la pobre àvia.

 

- “Què et passa?"- li preguntaren – “què estàs buscant?”,

“He perdut la meva agulla”, digué ella. I tots es varen posar a buscar-la.

 

Al cap d’una estona, algú va preguntar: - “Jasmina, el carrer és molt llarg i aviat no hi haurà llum. Una agulla és una cosa molt petita, perquè no ens dius on t’ha caigut exactament?”

 

- "Dins de casa", respongué ella.

- "Que t’has tornat boja?"- preguntà la gent. Si l’agulla t’ha caigut dins de casa, perquè la busques aquí a fora?,

- "Perquè aquí hi ha llum, i dins de casa no” – digué Jasmina.

- "Però tot i havent-hi llum, com vols que trobem l’agulla aquí, si no és aquí on l’has perduda?. No trobes que seria més correcte portar una làmpada a casa i buscar l’agulla allí?”

 

En aquest precís moment, Jasmina esclafí a riure.

 

- "Sou tan intel·ligents per a les coses petites!, quan fareu servir la vostra intel·ligència per a la vostra vida interior? Us he vist a tots buscant fora i jo sé del cert, ho sé per experiència pròpia, que allò que cerqueu fora ho teniu perdut a dins. Feu servir la vostra intel·ligència. Perquè cerqueu la felicitat en el món extern? És que potser és allí on l’heu perduda?”