Una tarda, els habitants del poblat van veure
a Jasmina buscant quelcom al carrer, just al davant de la seva cabana.
Tots s’aproparen a la pobre àvia.
- “Què et passa?"- li preguntaren – “què
estàs buscant?”,
“He perdut la meva agulla”, digué ella. I
tots es varen posar a buscar-la.
Al cap d’una estona, algú va preguntar: -
“Jasmina, el carrer és molt llarg i aviat no hi haurà llum. Una agulla és una
cosa molt petita, perquè no ens dius on t’ha caigut exactament?”
- "Dins de casa", respongué ella.
- "Que t’has tornat boja?"-
preguntà
- "Perquè aquí hi ha llum, i dins de
casa no” – digué Jasmina.
- "Però tot i havent-hi llum, com vols
que trobem l’agulla aquí, si no és aquí on l’has perduda?. No trobes que seria
més correcte portar una làmpada a casa i buscar l’agulla allí?”
En aquest precís moment, Jasmina esclafí a
riure.
- "Sou tan intel·ligents per a les coses
petites!, quan fareu servir la vostra intel·ligència per a la vostra vida
interior? Us he vist a tots buscant fora i jo sé del cert, ho sé per
experiència pròpia, que allò que cerqueu fora ho teniu perdut a dins. Feu
servir la vostra intel·ligència. Perquè cerqueu la felicitat en el món extern?
És que potser és allí on l’heu perduda?”