MAHATMA GANDHI

 

El Dr. Arun Gandhi, net de Mahatma Gandhi i el fundador de l’Institut Gandhi per a la Vida Sense Violència, en una conferència a la Universitat de Puerto Rico, explicà la següent història com exemple de la vida sense violència en l’art d’educar dels seus pares:


"Jo tenia 16 anys i vivia amb els meus pares en l’Institut que el meu avi havia fundat a 18 milles de la ciutat de Durban, a Sudàfrica, al mig de plantacions de sucre. Vivíem al cor del país i no teníem veïns, així que tant a les meves germanes com a mi ens entusiasmava anar a la ciutat per visitar amics o per anar al cine.


Un dia el meu pare em va demanar que el portés a la ciutat per assistir a una conferència que durava un dia sencer i jo m’hi vaig apuntar immediatament. Com que anava a la ciutat la meva mare m’encarregà un grapat de coses del supermercat que necessitava i, com que havia de passar tot el dia a la ciutat, el meu pare em demanà que em fes càrrec d’algunes coses pendents com portar el cotxe al mecànic.


Arribats a la ciutat, quan em vaig acomiadar del meu pare, em va dir: Ens trobarem aquí a les 5 de la tarda, i tornarem a casa junts. Després de fer tots els encàrrecs tan de pressa com vaig poder, me’n vaig anar al cinema més proper. 

 

Em vaig concentrar tant en les pel·lícules, era una sessió doble de John Wayne, que em vaig oblidar del temps. Eren dos quarts de 6 de la tarda quan me’n vaig adonar. Vaig córrer fins al mecànic, vaig aconseguir el cotxe i em vaig dirigir fins on m’esperava el meu pare. Quan vaig arribar eren les 6 de la tarda.

 
Ell em preguntà amb ansietat: Perquè arribes tard? Jo carregat de culpa no vaig gosar dir-li que estava veient una pel·lícula de John Wayne. Li vaig dir que el cotxe no estava a punt i que havia hagut d’esperar. Tot això li vaig dir sense saber que ell ja havia telefonat al taller.

 
Quan s’adonà que li havia mentit, em va dir: Hi ha quelcom  que no marxa bé en la manera com t’he educat que no t’ha donat la confiança de dir-me la veritat. Haig de reflexionar per saber què he fet malament. Caminaré les 18 milles fins a casa i així hi podré pensar.

 

Així que, amb el seu millor vestit i les sabates elegants, va començar a caminar cap a casa per camins que no estaven asfaltats ni il·luminats. No podia deixar-lo sol, així que vaig conduir 5 hores i mitja darrere d’ell, veient el meu pare sofrir l’agonia d’una mentida estúpida que jo havia dit.


Aquell dia, vaig decidir que mai més no tornaria a mentir. Moltes vegades recordo aquesta història i penso: si m’hagués castigat de la manera que sovint castiguem els nostres fills, hagués après la lliçó? No ho crec...


Hauria sofert el càstig i hauria seguit fent el mateix, però aquesta acció de no violència va ser tan forta que m’ha quedat gravada a la memòria com si fos ahir.

 
Aquest és el poder de la vida sense violència.