EL LLIBRE DE LA NATURA

 

Amb la finalitat de llegir en el llibre de la natura, aquell matí el mestre va decidir portar a la muntanya els seus vint-i-cinc entremaliats alumnes. Les seves edats oscil·laven entre els deu  els catorze anys i se’ls veia molt contents amb l’excursió, quin primer efecte gratificant era el de no assistir a classe.

 

Però el mestre volia que en aquell dia rebessin precisament la lliçó més interessant i profitosa del curs. Tant era així que en el moment d’arribar a una bellíssima vall, els reuní per dir-los-hi:

 

Mireu les flors, permeteu que la seva bellesa parli al vostre cor. Escolteu el murmuri d’aquest rierol; oïu com canten plens de goig el ocells, aquests trobadors incansables de la Mare Natura... Sentiu, en fi, el batec vital de la Terra. Tot, aquí, preneu-ne consciència, és vibració pletòrica de la puresa, l’espontaneïtat, la vida.

 

Després d’una pausa, va afegir:

 

En aquests moments, us ho asseguro, el millor que els meus llavis poden fer és emmudir.

 

I tot el grup restà en silenci. Les paraules, els gestos, els pensaments... deixaren pas a la CONTEMPLACIÓ.