El mestre i el
guardià compartien l’administració d’un monestir.
Un bon dia, el
guardià va morir i fou precís substituir-lo.
El mestre va reunir
tots els deixebles per escollir qui tindria l’honor de treballar directament al
seu costat.
- Us presentaré un
problema – digué el mestre- i aquell que primer el resolgui, serà el nou
guardià del temple.
Havent acabat aquest curt discurs, va col·locar un banquet en el centre de la
sala: a sobre hi havia un gerro de porcellana caríssim, amb una bella rosa roja
que el decorava.
- Aquest és el problema, digué el mestre.
Els deixebles contemplaven amb perplexitat l’escena, que tenien al davant: el
disseny rar i sofisticat de la porcellana, la frescor i l’elegància de la flor,
la seva bellesa i la seva olor, què representava tot allò?, què calia fer?,
quin era l’enigma?.
Després d’una bona
estona, un dels deixebles s’alçà, mirà el mestre, mirà els alumnes i caminà
decidit fins el gerro, l’agafà i el tirà a terra destruint-lo.
- Tu ets el nou guardià – digué el mestre.
En tornar l’alumne al seu lloc, el mestre explicà:
- He estat molt clar amb vosaltres, us he dit que estàveu davant d’un problema
i "un problema és un problema", fins i tot si és un gerro de
porcellana molt car, un bell amor que ja no té sentit, un camí que cal
abandonar, però que insistim a seguir-lo, perquè ens hi sentim segurs.
No importa quina
sigui la bellesa o allò que us fascini, qualsevol problema ha de ser eliminat.
Només existeix una
manera de manegar un problema i és atacant-lo de cara.
No podem tenir
pietat, ni deixar-nos temptar pel costat fascinant que qualsevol conflicte
comporta. Només quan ens desfem dels problemes podem gaudir amb plenitud del
moment present.