EL MESTRE I EL GUARDIÀ

 

El mestre i el guardià compartien l’administració d’un monestir.

Un bon dia, el guardià va morir i fou precís substituir-lo.

El mestre va reunir tots els deixebles per escollir qui tindria l’honor de treballar directament al seu costat.

- Us presentaré un problema – digué el mestre- i aquell que primer el resolgui, serà el nou guardià del temple.

Havent acabat aquest curt discurs, va col·locar un banquet en el centre de la sala: a sobre hi havia un gerro de porcellana caríssim, amb una bella rosa roja que el decorava.

- Aquest és el problema, digué el mestre.

Els deixebles contemplaven amb perplexitat l’escena, que tenien al davant: el disseny rar i sofisticat de la porcellana, la frescor i l’elegància de la flor, la seva bellesa i la seva olor, què representava tot allò?, què calia fer?, quin era l’enigma?.

 

Després d’una bona estona, un dels deixebles s’alçà, mirà el mestre, mirà els alumnes i caminà decidit fins el gerro, l’agafà i el tirà a terra destruint-lo.

- Tu ets el nou guardià – digué el mestre.

En tornar l’alumne al seu lloc, el mestre explicà:

- He estat molt clar amb vosaltres, us he dit que estàveu davant d’un problema i "un problema és un problema", fins i tot si és un gerro de porcellana molt car, un bell amor que ja no té sentit, un camí que cal abandonar, però que insistim a seguir-lo, perquè ens hi sentim segurs.

 

No importa quina sigui la bellesa o allò que us fascini, qualsevol problema ha de ser eliminat.

Només existeix una manera de manegar un problema i és atacant-lo de cara.

No podem tenir pietat, ni deixar-nos temptar pel costat fascinant que qualsevol conflicte comporta. Només quan ens desfem dels problemes podem gaudir amb plenitud del moment present.