ELS DOS INFANTS I EL LLAC

 

Una vegada dos infants patinaven en un llac congelat. Era una tarda ennuvolada i freda, però ells jugaven sense cap preocupació.

 

De cop, el gel es va trencar i uns dels infants va caure a l’aigua.

 

L’altre, veient que el seu amic s’ofegava sota el gel, va agafar una pedra i va començar a colpejar amb tota la seva força fins que va aconseguir trencar-lo i així va salvar el seu amic.

 

Quan varen arribar els bombers i veieren el que havia passat, es preguntaven : Com s’ho ha fet? El gel és molt gruixut, és impossible que l’hagi pogut trencar amb aquesta pedra i les seves mans tan petites!!!

 

En aquest moment, aparegué un ancià que digué: Jo sé com s’ho ha fet.

 

Com?, li preguntà tothom.

 

I l’ancià respongué: No hi havia ningú al seu voltant que li digués que no era possible.

 

El pensament és creatiu i si estem convençuts que quelcom és impossible, és molt fàcil que així sigui. Però si els nostres pensaments no ens condicionen, som capaços d’aconseguir tot allò que ens proposem, fins i tot allò que als ulls dels altres pot semblar impossible.