L’ASE DEL CAMPEROL

 

Un bon dia, l’ase d’un camperol va caure en un pou. El pobre  animal plorà amargament durant moltes hores, mentre el seu amo tractava de fer alguna cosa. Finalment, va decidir que l’ase ja era vell i el pou era sec i necessitava ser tapat; així comprengué que no valia la pena treure l’animal del pou.


Va demanar a tots els veïns que vinguessin a ajudar-lo. Cada un va prendre una pala i començaren a tirar terra al pou. L’ase s’adonà del que passava i plorà desesperat. Per sorpresa de tots, es tranquil·litzà després d’unes quantes palades de terra.

El camperol finalment mirà al fons del pou i  restà corprès del que va veure... amb cada palada de terra, l’ase estava fent quelcom increïble: s’espolsava la terra i feia un pas sobre la pila que s’anava formant.

 

Molt aviat tots els presents veieren sorpresos com l’ase arribava fins la boca del pou, passava per sobre de la vora i sortia trotant...

 

Moltes vegades ens sentim enfonsats en un pou profund, a causa de circumstàncies, de condicions creades per nosaltres mateixos o pels altres, en fi, per la mateixa vida.

 

Quan escollim el rol de víctimes, anem acostumant-nos a sofrir i el pou serà d’alguna manera el nostre refugi. Des d’allí mirarem amb ressentiment i dolor les palades de terra que ens cauen a sobre

Però si en lloc de sentir-nos simplement ferits comencem a cercar la sortida, la trobarem. 

 

Parar-nos a observar com som d’infeliços o quan de mal ens han fet, només ens portarà tristesa i depressió. La determinació és la clau per sortir del pou i continuar el nostre camí.