UN NOI DE MOLT MAL CARÀCTER

 

Era una vegada d’un noiet que tenia molt mal caràcter. Un bon dia, el seu pare li va donar una bossa de claus i un martell i li va dir que cada vegada que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrere la porta de la seva habitació. El primer dia va clavar 37 claus darrere la porta. Les setmanes següents, a mesura que aprenia a controlar el seu mal geni, clavava cada vegada menys claus darrere la porta.


Poc a poc, va anar descobrint que era molt més fàcil controlar el seu mal geni que clavar claus darrere la porta.

 

Així, va arribar un dia que pogué controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després de fer-li-ho saber al seu pare, aquest li va suggerir, que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter. Els dies passaren i el jove va poder anunciar al seu pare que no restava cap clau darrere la porta.

 

El pare li va agafar la ma i el portà fins a la porta. Llavors li va dir: “has treballat dur, fill meu, però mira tots aquests forats que han quedat a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada vegada que perds la paciència, deixes cicatrius com aquestes que veus aquí”.

 

 

Pots insultar algú i després demanar-li disculpes, però la teva forma d’insultar-lo l’haurà enfonsat i la cicatriu perdurarà. Una ofensa verbal fereix tant com una ofensa física.


Els amics són sempre un regal. Et fan somriure i t’animen perquè aconsegueixis l’èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules amables i sempre t’ofereixen el seu cor obert. 


Tu ets el meu amic.


Sis plau, si alguna vegada vaig deixar una cicatriu a la teva porta, disculpa’m i gràcies per ser amic meu.