EL CONCURS DE PINTURA

 

Una vegada, era un rei que va organitzar un concurs de pintura, oferint un gran premi a l’artista que pogués pintar la millor representació de la pau.

 

Molts i molts artistes varen participar en el concurs. Quan s’acabà el termini de presentació, el rei va fer exposar tots els quadres en una de les seves grans estances de palau. I durant uns dies passejà i passejà mirant amb atenció cada una de les obres presentades.

 

Finalment, el rei decidí que només n’hi havia dos que li agradaven realment i que havia d’escollir entre ells.

 

Un representava un llac tranquil. El llac era un mirall perfecte amb el reflex d’unes grans muntanyes plenes d’harmonia en el seu interior. Per sobre hi havia un cel molt blau amb suaus núvols com de cotó fluix. Tot feia pensar en una representació perfecta de la pau.

 

L’altre quadre també tenia muntanyes, però eren pelades i feréstegues. Per sobre hi havia un cel furiós, del qual rajava molta pluja i on es veien llampecs. Per un dels vessants de la muntanya queia un salt d’aigua tortuós i amenaçador. No tenia, de cap manera, un aspecte tranquil i assossegador.

 

Però quan el rei el va mirar de la vora, va veure darrera del salt d’aigua un petit arbust que creixia en una esquerda de la roca. En l’arbust un petit ocell havia construït el seu niu. Allí, en mig del terrabastall de l’aigua, hi havia la mare ocell en el seu niu, en una pau perfecta.

 

Aleshores, el rei va decidir atorgar el premi al segon quadre. Davant l’estupefacció de la cort, el rei va explicar la seva decisió d’aquesta manera:

 

Pau no significa estar en un indret on no hi hagi soroll, problemes o treball dur. Pau vol dir estar en mig de tot això i restar amb el cor calmat.

 

Aquest és el vertader significat de la pau.