DOS AMICS

     

Conta una llegenda àrab, que hi havia una vegada dos amics que viatjaven pel desert. Un dia varen discutir, i un d’ells va donar una bufetada a l’altre.

 

L’altre, ofès, sense dir res, s’ajupí i va escriure a la sorra:


AVUI, EL MEU MILLOR AMIC M’HA DONAT UNA BUFETADA”.


Varen continuar el viatge i arribaren a un oasi, on decidiren banyar-se. El que havia rebut la bufetada va començar a ofegar-se, i el seu amic corregué a salvar-lo.

 

Quan s’hagué recuperat, agafà una escarpa i un martell i escrigué en una gran roca:


AVUI, EL MEU MILLOR AMIC, M’HA SALVAT LA VIDA”.


Intrigat, l’amic preguntà, digues-me –Alí- perquè quan t’he ferit has escrit a la sorra i ara escrius en una roca?

 

Somrient, l’Alí li respongué:

 

Quan un gran amic ens ofèn, hem d’escriure a la sorra, on el vent de l’oblit i el perdó s’encarregaran d’esborrar-ho i apagar-ho; ara bé, quan ens passi quelcom gloriós, hem de gravar-ho a la pedra de la memòria, on no hi ha vent que pugui esborrar-ho.