LES TRES PIPES


Una vegada un membre de la tribu es presentà furiós al seu cap per informar-lo que estava decidit a venjar-se d’un enemic que l’havia ofès greument.


Volia anar immediatament i matar-lo sense pietat. El cap l’escoltà atentament i després li va proposar que anés a fer allò que tenia pensat, però que abans omplís la seva pipa de tabac i fumés en calma al peu de l’arbre sagrat del poble.


L’home carregà la seva pipa i s’assegué sota el gran arbre. Va tardar una hora en acabar la pipa. Després va espolsar la cendra i va decidir tornar a parlar amb el cap per dir-li que ho havia pensat millor, que era excessiu matar el seu enemic, però que li donaria una pallissa memorable, perquè mai oblidés l’ofensa.


Novament l’ancià l’escoltà i aprovà la seva decisió, però li ordenà que ja que havia canviat de parer, omplís la pipa una altra cop i anés a fumar-la al mateix indret. També aquesta vegada l’home complí l’encàrrec i restà mitja hora meditant.


Després tornà on era el cap de la tribu i li digué que considerava excessiu castigar físicament el seu enemic, però que aniria a increpar-lo per la seva mala acció i el faria avergonyir davant de tothom.


Com sempre, fou escoltat amb bondat, però l’ancià tornà a ordenar-li que repetís la meditació com ho havia fer anteriorment. L’home una mica empipat, però ja molt més serè, es va dirigir a l’arbre centenari i allí assegut va anar convertint en fum, el seu tabac i el seu problema.


Quan va acabar, tornà al cap i li digué: “Pensant-ho bé, veig que no n’hi havia per tant. Aniré on m’espera el meu agressor per abraçar-lo. Així recuperaré un amic, que de ben segur es penedirà del que ha fet”.

 

El cap li va regalar dues càrregues de tabac, perquè anessin a fumar junts al peu de l’arbre, dient-li: “Això és precisament el que volia demanar-te, però no podia dir-t’ho ja; calia donar-te temps, perquè ho descobrissis tu mateix”.