CADELLS EN VENDA

Un botiguer estava col·locant un anunci a la porta que deia: “Cadells en venda”. Aquest tipus d’anuncis sempre atrauen els nens, i molt aviat un infant aparegué a la botiga preguntant: “Quin preu tenen els gossets”. El botiguer li respongué: “Entre 120 i 180 euros”. L’infant posà la mà a la butxaca i en va treure unes monedes: “Només tinc 2 euros, però... puc veure’ls”.

L’home somrigué i va xiular. Del magatzem va sortir la seva gossa corrent, seguida de cinc gossets. Un dels gossets corria menys, quedant enrere dels altres. El nen immediatament assenyalà el darrer gosset que coixejava.

“Què li passa a aquest gos?”, preguntà.

L’home li va explicar que quan el gosset va néixer, el veterinari li va dir que tenia un maluc defectuós i que quedaria coix per sempre.

L’infant s’emocionà molt i exclamà: “Aquest és el gosset que vull comprar!”.

I l’home li replicà: “No, tu no compraràs aquest cadell, si el vols, jo te’l regalo”.

L’infant disgustat, mirant directament als ulls de l’home li digué: Jo no vull que vostè me’l regali. Ell val tant com els altres gossets i jo li pagaré el preu complet. De fet, li dono les meves 2 euros ara i 30 euros cada mes fins a completar el preu”.

L’home respongué: “N’estàs segur, fill, que vols comprar aquest cadell. Ell mai serà capaç de córrer, saltar i jugar com els altres gossets”.

L’infant s’ajupí i va aixecar el camal del seu pantaló per mostrar la seva cama esquerra, cruelment retorçada i inutilitzada, suportada per un gran aparell de metall. Mirà novament al botiguer i li digué: “Bé, jo tampoc puc córrer massa bé, i el cadell necessita algú que l’entengui”.

L’home s’estava mossegant el llavi i els seus ulls s’ompliren de llàgrimes... somrigué i li va dir: “Fill, només espero que cada un d’aquests cadells tinguin un amo com tu”.

A la vida no importa qui ets, sinó que algú t’apreciï per allò que ets, i t’accepti i t’estimi incondicionalment. Un veritable amic és aquell que arriba quan tothom ha marxat.