L’HOME I LES ESTRELLES DE MAR

Un capvespre meravellós amb una gran posta de sol a l’horitzó, un home passejava per una platja deserta de Mèxic. Mentre caminava va veure que des de molt lluny un altre home se li acostava. A mesura que avançava, s’adonà que era un natiu i que anava ajupint-se per recollir alguna cosa que després llençava a l’aigua. Una vegada rera l’altra llençava alguna cosa a l’oceà.

En apropar-se més, va observà que l’home recollia estrelles de mar que la marea havia deixat a la platja i que, una per una, tornava a llençar a l’aigua.

Intrigat, s’hi va acostar per saludar-lo:

- Bona tarda, bon home. Fa estona que em pregunto què esteu fent.

- Estic tornant estrelles de mar a l’oceà. Ara la marea és baixa i ha deixat sobre la platja totes aquestes estrelles de mar. Si no les retorno al mar es moriran par manca d’oxigen.

- Ja ho entenc –respongué l’home-, però sobre aquesta platja hi deu haver milers d’estrelles de mar. I el més provable és que això estigui passant a centenars de platges de tota aquesta costa. No us adoneu que és impossible que això que feu sigui veritablement important?

El natiu somrigué, s’inclinà a recollir una altra estrella de mar i, mentre la llençava al mar, contestà:

Per a aquesta sí que ho és d’important!