NO ÉS IGUAL...

No és igual ser bo, que incapaç de ser dolent.

No és igual ser pacífic, que ser covard.

No és igual ser cast, que ser impotent o reprimit.

No és igual ser patriota, que odiar els estrangers.

No és igual perdonar, que deixar-te trepitjar, incapaç de defensar-te.

No és igual ser humil, que ser incapaç de valorar-te a tu mateix.

No és igual ser generós, que donar almoina per sentir-se “bo”.

No és igual ser adultament lliure, que ser adolescentment rebel.

No és igual viure en llibertat la teva sexualitat, que ser esclau dels teus “instints”.

No és igual estimar els teus pares, que necessitar-los quan ja

no els necessites.

No és igual estar al servei del pròxim, que servir-te del pròxim per semblar "virtuós".

No és igual estar segur de tu mateix, que passar-se la vida judicant i condemnant els altres.

No és igual confiar plenament en el procés de la vida, que controlar i manipular constantment la vida per aconseguir allò que vols.