PORS

 

Em feia por estar sol, fins que...

...vaig aprendre a estimar-me.

 

Em feia por fracassar, Fins que...

...em vaig adonar que, només fracasso si no ho intento.

 

Hem feia por que la gent parlés de mi, fins que...

...em vaig adonar que de totes maneres parlarien de mi.

 

Em feia por que em refusessin, fins que...

...vaig entendre que havia de tenir fe en mi mateix.

 

Temia el dolor, fins que...

...vaig aprendre que era necessari per créixer.

 

Temia la veritat, fins que...

...vaig descobrir la lletjor de les mentides.

 

Temia la mort, fins que...

...vaig aprendre que no és el final, sinó més aviat el començament.

 

Temia l’odi, fins que...

...em vaig adonar que no és altra cosa que ignorància.

 

Temia el ridícul, fins que...

...vaig aprendre a riure’m de mi mateix.

 

Temia fer-me vell, fins que...

...vaig comprendre que guanyava saviesa dia a dia.

 

Temia el passat, fins que....

...vaig comprendre que no podia ferir-me més.

Temia la foscor, fins que...

...vaig veure la bellesa de la llum d’una estrella.

 

Temia el canvi, fins que...

...em vaig adonar que fins la papallona més formosa,

necessitava passar per una metamorfosi abans de volar.

 

Fem que la nostra vida sigui cada dia més vital i si ens sentim defallir...

..... no oblidem que al final...

sempre hi ha alguna cosa més.