INCONVENIENTS DE L’EMBOLCALL

 

La nostra percepció d’allò que ens envolta, està condicionada pel nostre nivell de consciència. Si tenim en compte que, avui per avui, a penes utilitzem el 10% del nostre cervell, podem imaginar que els nostres sentits també estan en procés d’optimització, cosa que fa que tinguem una percepció rudimentària o, si més no, incompleta del nostre entorn.

 

Solem fixar-nos en les persones per la seva aparença externa: pel color de la seva pell, per la seva estètica, per les tendències sexuals, per la manera d’anar vestits, per la casa que tenen, per la marca de cotxe utilitzen, pel càrrec que ocupen i, amb aquestes dades, situem cadascú en un lloc determinat, d’acord amb allò que hem après, posem etiquetes i establim escales de valor.

 

Per aquesta visió superficial, en un passat no tant llunyà i, massa sovint encara avui, hi ha qui pensa que els blancs són superiors als negres, que els homes són més intel·ligents que les dones, que els gitanos són inferiors als “paios”, que els rics són millors que els pobres, que els que tenen feina deuen ser més bons professionals que els que estan aturats, que els immigrants són inferiors als autòctons...

 

Cap de les dades que ens arriben mitjançant els sentits té un gran valor a l’hora de conèixer un ésser humà, perquè l’única cosa que fan és diferenciar-nos i allunyar-nos els uns dels altres. La saviesa popular ens diu que les aparences enganyen i toca aprendre a mirar els altres amb una mentalitat oberta de bat a bat, per poder anar descobrint allò que tenim en comú, allò que ens uneix més que allò que ens separa, allò que ens fa membre d’una única família.

 

Avui que tants éssers humans han de marxar de casa seva per sobreviure i, pel que es veu, estan condemnats a no poder refer la seva vida; quan en ple segle XXI, la societat civilitzada d’aquest món nostre no és capaç de solucionar aquesta tragèdia infame i vergonyant, que ha contribuït a crear; avui més que mai hem de maldar perquè la nostra mirada sigui profunda i capaç de travessar l’embolcall exterior, per descobrir l’ànima del germà que s’amaga en una aparença.

 

I si arribem a fons, descobrirem que en essència tots som iguals, no hi ha ningú ni millor ni pitjor que nosaltres mateixos. Cadascú de nosaltres està conformat d’acord amb l’herència rebuda, els costums apresos i les experiències viscudes. Però tots, tots, som part indestriable d’una unitat que en conté, ens agombola i té com a únic objectiu la nostra felicitat; només que, ara per ara, d’acord amb el nostre grau de consciència, no som capaços de percebre amb els nostres sentits.

 

El camí que tots anem fent és precisament aquell que en duu a expandir la nostra consciència i a anar purificant la nostra percepció. De mica en mica serem capaços de poder veure els altres d’una manera ben diferent i ens adonarem que no podem fer res més que estimar-nos apassionadament, perquè en l’amor trobarem la resposta a tots els enigmes.

 

Regina Ferrando i Ferran

11 de febrer de 2016