PRENDRE DISTÀNCIA

 

Si observem la nostra vida, ens adonarem que entre dos episodis importants i transcendents, n’hi ha un grapat que tenen una importància relativa, però que, si ens hi ancorem, ens roben la capacitat de gaudi, la possibilitat de ser feliços.

 

Per entendre’ns, analitzem, per exemple, situacions recents: el passat 27 de setembre, els catalans fórem cridats a les urnes per elegir el parlament i els governants que havien de regir la nostra institució senyera. Tres mesos més tard, el 10 de gener, el Parlament va escollir un nou President, que prengué possessió del càrrec el 12 de gener i anomenà un govern que es posà a fer la feina que li pertoca. Si contemplem aquests dos fets des de la distància, veurem que representen una causa i un efecte determinats, que d’haver estat consecutius haurien tingut un aspecte d’absoluta normalitat. Ara bé, durant els tres mesos que separen els dos fets concrets, el caos i la fressa mediàtica, molta de la qual, al final, s’ha demostrar gratuïta, han omplert les nostres vides d’incertesa, de dubte, d’enrabiades, d’inseguretat, de por, d’indignació, en definitiva, d’infelicitat. Quantes tertúlies estèrils!, quantes discussions eixorques!, quantes hores perdudes!, quanta energia malbaratada a imaginar escenaris, reaccions i situacions que mai no existiran!

 

Si el dia 27 de setembre, després de saber els resultats de les eleccions, haguéssim pogut saltar a una altra dimensió, desconnectada de la nostra, i haguéssim tornat a aparèixer el dia 10 de gener, a la tarda, ens haguéssim estalviat un grapat d’inconveniències.

 

Sí, ja ho sé que dir això, a pilota passada, és molt fàcil de dir, però precisament perquè és fàcil té la possibilitat d’il·luminar-nos la percepció per, de mica en mica, aprendre a deixar de patir per fantasmes circumstancials.

 

Perquè, a la nostra vida personal i quotidiana, passa exactament el mateix: entre dos fets que marquen etapa, hi trobem un munt de fressa que ens impedeix no tant sols gaudir del camí i sentir-nos agraïts del que tenim, sinó que ens omple d’incertesa, de por, de neguit, d’infelicitat.

 

Per això, cal viure ben conscient del moment i aprendre a saber distingir les coses importants de les que no ho són. I les que no ho són, entossudir-se a mirar-les des de la distància, perquè no ens robin el nostre benestar, deixant que el temps, amb el seu ritme inexorable, les posi a lloc.

 

Es tracta, doncs, d’aprendre a separar el gra de la palla, l’imprescindible del prescindible, el transcendent de l’intranscendent, les coses importants d’aquelles que no ho són. Perquè d’aquesta elecció en depèn la possibilitat de malmetre un temps preciós, discutint i barallant-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres, o bé la possibilitat de ser agraïts amb allò que la vida ens ha donat i ser feliços fent feliços aquells que ens envolten, mentre els esdeveniments se succeeixen d’una forma natural i harmònica, sense necessitat de manipular-los ni d’emmascarar-los.

 

Regina Ferrando i Ferran

28 de gener de 2016