TORNEM-HI QUE NO HA ESTAT RES

 

Companys, teniu a les mans la primera Clau de l’any. Ho dic perquè gràcies a La Clau podem prendre consciència del pas del temps. Ens ajuda a adonar-nos que, tot i que de vegades puguem pensar que estem submergits en la pel·lícula “Atrapat en el temps”, on trobàvem un Bill Murray despertant-se cada matí en “el dia de la marmota”, el temps passa inexorablement i, si bé la rutina ens pot fer creure que estem submergits en una somni recurrent, hi ha coses que canvien, i tant si canvien!

 

Venim d’un 2015 que ens havia sadollat d’emocions, de compromís, d’il·lusió col·lectiva, amb intervals d’agressions, d’incerteses, d’interrogants, d’indecisions (ai, les indecisions!) i, aparentment, comencem un 2016 amb més del mateix. Certesa, dissortadament, cap ni una; interrogants, tots; agressions, ja aniran venint, però pel que fa a indecisions, aquestes depenen només de nosaltres.

 

I és que, per molt que aparentment estiguem allà mateix, res no és igual i tot canvia. I si l’entorn ens sembla repetitiu, tingueu la certesa que interiorment tots anem canviant. Cada dia que passa, tots tenim més eines de discerniment. Tots coneixem més bé el capteniment i les intencions d’aquells que ens envolten, i podem obrar en conseqüència. Per dir-ho d’alguna manera, cada dia ens cau el lliri de la mà de les creences del dia anterior.

 

Ara bé, aquesta pèrdua d’innocència que es va produint dia a dia, no ens pot fer perdre ni una engruna de la determinació que ens fa perseguir els nostres somnis. Quan l’ambient es refreda, es torna a escalfar. Quan la il·lusió decau, entre tots farem que s’alci. Quan l’ànim defalleix, la força de la voluntat el posa a lloc.

 

En realitat, podem contemplar cada nou dia com un recipient completament buit que podem omplir amb tot allò que desitgem. Perquè, no ho oblidéssim pas, l’únic moment que existeix és el present. Aquí i ara tenim el poder de canviar la nostra vida i, per osmosi, el nostre entorn. Ahir, amb tota la seva càrrega, ha deixat d’existir, i demà qui sap si encara hi serem. Avui, doncs, és el dia d’avançar.

 

Si volem ser millors, individualment i col·lectiva, que ho volem, cal que ens arremanguem i maldem per no sucumbir ni al primer, ni al segon, ni al tercer intent... Si mai algú ens decep, no pot ser que sigui perquè hi havíem posat expectatives que no mereixia?

 

Finalment, aquest any que comença, intentem perdre el mal costum de queixar-nos de la ineficàcia dels altres i comencem a maldar per l’eficàcia de les nostres accions. No perdem el temps en lamentacions inútils i, moltes vegades, interessades que no són més que rebequeries per no haver-nos sortit amb la nostra. Siguem exigents amb el nostre compromís, fem el màxim discerniment a l’hora de prendre decisions complexes i, si les coses no surten com nosaltres ens hauria agradat, sapiguem acceptar la realitat. Perquè només acceptant-la, serem capaços de crear noves estratègies i transformar-la.

 

Regina Ferrando i Ferran

14 de gener de 2016