SUBMERGIM-NOS EN LA CONTEMPLACIÓ

 

La nostra manera de mirar el món en general i tot allò que ens envolta en particular, està condicionada per la nostra capacitat de veure-hi amb objectivitat, que significa facilitat per deixar de banda els prejudicis, serenor per evitar els judicis i flexibilitat per adaptar-nos als canvis.

 

La nostra ment, però, està acostumada, per educació, a analitzar, a judicar, a establir comparances. A mesura que creixem, anem perdent la capacitat de mirar amb innocència, d’escoltar sense judicar, d’expressar-nos amb espontaneïtat, d’assaborir només per plaer, de tocar sense necessitat de donar explicacions. Podríem dir, doncs, que la percepció dels nostres sentits està totalment distorsionada pels nostres pensaments, per la nostra educació i per la moral de la societat en la qual vivim.

 

Quan som capaços de buidar la nostra ment i percebre’ns i percebre el món i tot el que s’hi mou, des d’aquesta buidor interior, els nostres sentits poden realitzar la seva veritable comesa que és augmentar la nostra consciència i, així, podem tornar a gaudir de tot i de tothom, sense cap mena de trava intel·lectual.

 

Només així, som capaços de contemplar el món en tota la seva dimensió. Podem gaudir de cada una de les mirades, de cada so que arriba a les nostres oïdes, de cada flaire que ens embolcalla, de cada mot pronunciat amb senzillesa i de cada gest sincer.

 

Contemplar és una actitud de senzillesa i d’amor. Sense la capacitat de contemplació restem condemnats a veure el món en blanc i negre i sense so, i perdem el gran goig que ens produeix distingir totes les tonalitats, totes les cadències, tots els sabors, totes les flaires i tots els gests.

 

Podrem contemplar en la mesura que ens deslliurem dels pensaments negatius, que distorsionen la nostra percepció. Sense contemplació no hi ha goig, i sense goig la nostra essència, que és Amor, no es pot expressar.

 

Per tot plegat, en els moments tan complexos que ens toca viure, és del tot necessari poder contemplar sense que les pors reals i induïdes que ens envolten ennuvolin la nostra percepció de la realitat. En moments de canvi, com l’actual, és més que mai necessària la contemplació serena, pacífica i tranquil·la de tots i cadascun dels esdeveniments. No podem caure en la temptació d’alguns, de respondre a qualsevol impuls des de la visceralitat que emmascara la percepció i ens fa esclaus de les nostres limitacions.

 

Les festes que s’apropen conviden a l’assossegament i a la joia, preparem-nos perquè siguin l’oasi de pau que necessitem perquè les aigües del nostre pensament tornin a lloc. Perquè quan les pors induïdes responen a un interès partidari per segar de soca-rel la nostre lliure expressió, toca, més que mai, respirar profundament i submergir-nos en la pau que només trobem en el silenci i, en ella, amarar-nos de l’amor i la confiança que ens permetran avançar segurs vers el nostre somni.

 

Regina Ferrando i Ferran

3 de desembre de 2015