LA POR, TEMA RECURRENT

 

De tant en tant, algun de vosaltres m’escriu i em demana que parli d’algun tema concret. És el cas que ens ocupa avui, i és un cas recurrent. Se’m demana una vegada més que parli de la por. En parlaré, naturalment, perquè és l’emoció que compartim tots els éssers humans i la mare d’una infinitat de comportaments que ens limiten.

 

La por és un dels elements de la nostra personalitat que més coarta la nostra llibertat individual. És, com dèiem, un dels fonaments de la major part dels nostres comportaments destructius. És allò que ens impedeix prendre decisions, allò que ens impossibilita estimar-nos, allò que fa que ens sentim incapaços de fer quelcom i allò que ens fa sentir éssers inadequats a les circumstàncies de cada dia. La por és, en definitiva, el primer símptoma de qualsevol malaltia física, mental, emocional o espiritual.

 

Quan tenim por som desconfiats, vivim tensos i incapaços de gaudir del present, tenim les emocions desbordades, som incapaços d’estimar, no podem expressar-nos amb llibertat, perdem l’habilitat d’intuir i, finalment, ens oblidem de totes les coses bones que formen part de la nostra realitat, cosa que ens condemna a viure insatisfets, tot i formar part de la societat més privilegiada del planeta.

 

Quan decidim plantar cara a la por, ens adonem de la seva fragilitat. La por, un 99% de les vegades, no és més que un fantasma creat per la nostra ment i que no té res a veure amb la nostra realitat.

 

Nosaltres som, estem vius, en la mesura que som capaços de viure plenament el present. La majoria de vegades, però, la nostra ment ens enganya i ens ancora en el passat. Això fa que, automàticament, projectem pors en el futur. Diríem, per tant, que l’antídot de la por rau en l’habilitat de viure el present des de la totalitat del nostre ésser. Quan podem aconseguir que el nostre cos i la nostra ment visquin el mateix moment cronològic, aconseguim també que desapareguin totes les pors.

 

Així, si estem decidits a eradicar les pors de la nostra vida i, per tant, escollim viure el present, caldrà que posem l’atenció en el nostre cos i no deixem que la nostra ment ens empresoni en un moment diferent del que estem vivint. Això ens retornarà la confiança en nosaltres mateixos i en els altres, la capacitat de gaudi, la gestió acurada i positiva de les nostres emocions, l’habilitat d’estimar, la comunicació plena, el regal de la intuïció i arribarem a comprendre el sentit de la nostra existència.

 

Gerard G. Jampolsky, metge nord-americà, que s’ha dedicat a estudiar el comportament humà, en el títol d’un llibre deliciós que us recomano, Estimar és deixar anar la por, ens dóna la clau de volta dels nostres problemes. No podem estimar mentre tinguem por, per tant, lliurem-nos amb cos i ànima al present, abandonant totes les nostres pors fictícies, i estimem sense mesura.

 

Regina Ferrando i Ferran

29 d’octubre de 2015