FAMÍLIA ÚNICA

 

El període comprès entre el naixement i la mort -això que habitualment anomenem vida-, no és més que un episodi reduït de la nostra existència eterna. Quan ens matriculem en aquesta universitat, ens arriba, inclòs en la matrícula, un cos, característica principal d’aquest període vital, que ens permet gaudir i relacionar-nos. Un cos que ens permet aprendre a conviure amb les nostres emocions i a gestionar-les. Un cos únic i perfecte, dissenyat especialment per a cadascun nosaltres, que esdevé vehicle per moure’ns, sentir i estimar. El motiu principal d’aquest període de la nostra existència és l’aprenentatge.

 

Fonts de la psicologia transpersonal asseguren que tots coneixem, abans de néixer, les lliçons que ens manquen per esdevenir éssers complets i escollim els factors terrenals (lloc de naixement, família, ambient, època, etc.) que ens ajudaran a completar el nostre aprenentatge. Després del naixement, però, oblidem, de la mateixa manera que durant el dia oblidem els somnis de la nit anterior, el veritable motiu del nostre pas per la vida i això fa que de vegades ens distraguem de la nostra comesa primigènia. Des de la distracció, confonem les nostres primeres intencions i les emmarquem en fites més properes al terreny material com tenir una bona família, una bona feina, una bona situació econòmica, etc.

 

Quan aquesta distracció ens fa perdre el contacte amb la nostra realitat veritable, rebaixant les expectatives, el nostre ésser etern s’omple d’insatisfacció, i per aquest motiu, sovint, en un moment donat, ens comencem a replantejar la vida, des de la seguretat que ha de tenir un sentit més profund. Aquest moment màgic és el que ens fa iniciar el camí de creixement personal que, amb el temps, ens permetrà descobrir el veritable motiu de la nostra arribada.

 

Cal que no perdem de vista la nostra naturalesa veritable. Som éssers eterns que hem vingut a aquesta dimensió perquè ens hem matriculat d’unes quantes assignatures que ens manquen per acabar la “carrera”. La vida, dia a dia, ens dóna milers d’ocasions per anar aprenent allò que s’escau. Cada encontre, cada situació té el seu ensenyament. És per això que viure plenament  el present és tan important, perquè només així podem adonar-nos d’allò que la vida ens ofereix.

 

Tots abandonem aquesta dimensió havent après allò que calia. Podem escollir entre fer-ho amb pau, dia rere dia, gaudint de cada un dels moments màgics de la vida, o bé esperar el darrer moment, abans d’allò que anomenem mort, quan hem de completar els nostres estudis personals, a corre cuita, sovint amb por i sofriment.

 

Proposem-nos viure cada moment com si fos el darrer, amb amor gratuït. Tinguem cura del nostre cos i escoltem-lo. Estimem tot allò que ens envolta i siguem agraïts per l’ensenyament que ens ofereix. Reconeguem en els altres, sobretot en aquells que més ens incomoden, una oportunitat d’aprenentatge; no perdem el temps judicant-los i criticant-los, estimem-los i prou. Finalment, siguem infinitament agraïts de saber-nos membres d’una família única que ens estima des de sempre i, ara i aquí, depassa totes les nostres expectatives.

 

Regina Ferrando i Ferran

30 de juliol de 2015