DESVETLLEM-NOS!

 

En el món actual, en el qual comptem amb altaveus de grans dimensions que amplifiquen una visió de la realitat malintencionadament esbiaixada, al servei de determinats grups de poder, s’esdevenen fenòmens gairebé esperpèntics que pretenen, i sovint ho aconsegueixen, manipular el pensament dels humils, dels senzills, dels nets de cor.

 

Però, quan la ignorància dels poderosos perd la vergonya, la societat es caricaturitza fins a tal extrem que, fins i tot, els humils, els senzills i els nets de cor prenen consciència de la magnitud de la tragèdia. I la principal tragèdia de la nostra civilització és la mentida amplificada, que intenta desesperadament crear opinió als humils, als senzills, als nets de cor, amb l’únic interès de beneficiar uns pocs.

 

Sovint em pregunto, què més ha de passar, perquè prenguem consciència de la nostra responsabilitat i el nostre dret a deixar de combregar amb rodes de molí? Com és possible que, en casos com el de l’estret o Lampedusa, es pugui justificar la violència contra els més febles, que comporta la pèrdua constant de vides, argüint una propietat i unes fronteres que no ens pertanyen, sense que tots nosaltres no ens revoltem com un sol home? Com és possible que consentim que ens insultin, ens difamin, ens agredeixin, ens maltractin i puguem seguir amb cara de pòquer, desenvolupant amb tota pulcritud el nostre procés, sense denunciar els comportaments clarament xenòfobs? Com és possible que consentim que les manipulacions s’aguditzin i s’incrementin exageradament en els múltiples períodes electorals a que estem exposats, sense que els nostres vots passin comptes als difamadors, als agressors, als maltractadors, als xenòfobs?

 

A hores d’ara, cap ciutadà del grup dels humils, dels senzills i dels nets de cor, no hauria d’esmerçar ni un instant més a informar-se pels canals habituals de comunicació, fins que la baixada en picat dels índexs d’audició fes tremolar el negoci i els fes reconduir les estratègies, retornant-los al servei de la veritat, el rigor i la informació netament contrastada. I per la mateixa regla de tres, cap ciutadà del grup dels humils, dels senzills i dels nets de cor, no hauria d’acostar-se a cap urna, fins que els dirigents no abandonin el seu núvol d’elit, perdent de vista la política com a mitjà de subsistència, deixant de banda els interessos personals i de partit, i esdevenint servidors, únicament i exclusiva, dels ciutadans que els han votat.

 

La nostra humanitat, la de tots i cadascun de nosaltres, passa per la dignitat de tots els habitants del planeta. No podem continuar fent la nostra videta, com si res no hagués passat, sense denunciar les múltiples injustícies que ens assetgen i sense dir les coses pel seu nom. Cal denunciar tots aquells capteniments que, per ignorància o per mala fe, vulneren drets essencials del éssers humans. En ple segle XXI, seria d’esperar, almenys a la nostra societat desenvolupada, la florida del respecte mutu i la defensa a ultrança dels drets fonamentals de tots i cadascun dels col·lectius que compartim aquest món, que un bon dia ens va ser lliurat gratuïtament, perquè en poguéssim gaudir, amb seny, respecte i agraïment.

 

Regina Ferrando i Ferran

9 d’abril de 2015