AMOR I AGRAÏMENT

 

Amb aquest escrit encetem un nou any. Encetem el contacte habitual continuat que s’havia interromput per unes festes que representen un parèntesi en la rutina. Unes festes que ens fan examinar la nostra vida i ens impel·leixen a millorar com a éssers humans. Estic convençuda que, després de cada un d’aquests períodes festius, tots som diferents, més il·lusionats, més esperançats, més innocents.

 

L’experiència del període de Nadal, l’experiència del retrobament innocent amb els més propers i amb el nostre infant interior, no deixa ningú indiferent. Per a alguns és un període feliç i plaent; per a d’altres té connotacions tristes, sobretot a les famílies que han perdut algun ésser estimat en el darrer any o que viuen moments difícils. Hi ha qui viu les festes des de la nostàlgia, i hi ha qui les viu des de l’avorriment. Hi ha, també, qui les viu per obligació, esperant que passin de pressa, perquè s’adona que la família és un grapat de desconeguts, que per Nadal estan obligats a trobar-se i a passar-s’ho bé. Però n’hi ha molts que les vivim com una recàrrega d’il·lusió, de joia, d’esperança, d’innocència i de felicitat.

 

Són festes que ens conviden a conrear les nostres qualitats més entranyables. Els més petits les viuen des de la innocència més meravellosa i encomanen als més grans dosis d’il·lusió, en constatar que, tot i l’edat de cadascun, dintre nostre hi batega una innocència impecable que desitja florir i engalanar la nostra vida. Aquestes, doncs, són festes que ens renoven, perquè són una font d’aprenentatge i un bon moment per revisar la pròpia vida i canviar de rumb, si creiem que s’escau.

 

Per tot plegat, a hores d’ara, quan la quotidianitat intenta reinstal·lar-se a les nostres vides, hem de maldar perquè la proa del nostre vaixell no canviï del rumb que durant les festes hem traçat. No permetem que res ni ningú ens arrabassi ni la innocència ni l’esperança que han florit en aquestes dates i que representen eines immillorables per aconseguir la felicitat. Felicitat que ens mereixem i que, de ben segur, tenim al nostre abast.

 

Fem el possible perquè l’amor s’adolli la nostra vida, tal i com ens hi conviden les festes de Nadal. Incorporem l’esperita nadalenc a la resta de l’any i no deixem passar ni una ocasió per ser feliços fent feliços aquells que ens envolten.

 

Recordem que el color del nostre dia a dia, el decidim nosaltres cada matí en despertar-nos i que, malgrat els entrebancs del nostre món actual, malgrat les notícies dels mitjans de comunicació, malgrat tota la negativitat que circula per l’espai sideral, nosaltres som els únics responsables de la nostra vida i ni res ni ningú no ens prendrà la joia si nosaltres no ho permetem. Si hi pensem una mica, i aconseguim sostreure’ns de la negativitat circumdant, per moltes dificultats que trobem en el nostre dia a dia, podrem adonar-nos que l’escandall personal entre positiu i negatiu, es decanta a favor nostre. La clau de volta roman en la nostra capacitat d’estimar sense mesura i de ser infinitament agraïts amb tot el bé que ens arriba.

 

Regina Ferrando i Ferran

15 de gener de 2015