CASA NOSTRA

 

La nostra vida, en la majoria de casos, es desenvolupa en una recerca infinita. D’alguna manera, des que naixem fins que morim, cerquem desesperadament una idea de felicitat que perviu en el nostre record, perquè, en algun moment de la nostra existència, l’hem experimentada i l’enyorem.

 

Aquesta recerca passa per una infinitat d’etapes. En algunes d’elles cerquem aquest estat en la consecució d’aspectes materials. Des d’un bon grau en la nostra educació, a tenir les millors joguines, a constituir una bona família, a posseir un habitatge confortable, a obtenir la feina més ben remunerada, a aconseguir els millors amics, al cotxe més potent, ..., fins que arribem a la conclusió que cap d’aquests aspectes en proporciona allò que tant desitgem.

 

Des d’aquesta nova consciència, és molt possible i, també, molt desitjable, que optem per passar a una recerca espiritual, una recerca interior, en haver constatat que cercar fora de nosaltres mateixos és endebades.

 

Casa nostra, la llar veritable, aquella on ens sentim segurs i protegits, on el desig es fa fonedís per donar pas a l’assossegament, ha estat sempre en nosaltres, tot i que soterrada en un racó de la nostra ànima i emmascarada per una infinitat d’aspectes de la nostra personalitat que ens fan molt difícil la seva descoberta.

 

La tasca que ens pertoca, doncs, per tastar la felicitat anhelada és capbussar-nos en el nostre llac interior i, en un descens plàcid i silenciós, arribar al fons de pau que roman intacte en les nostres profunditats.

 

L’única manera d’arribar-hi és a través del silenci que ens permet despullar-nos de tot allò que és superflu fins arribar a la nostra essència. Aquest procés de recerca interior és el que anomenem meditació.

 

El nostre ésser és com l’oceà, que a la superfície les aigües s’esvaloten, bramulen i es neguitegen, però a les profunditats hi regna el silenci, la pau i la calma. L’objectiu d’aquest busseig interior, doncs, és arribar a la calma de les profunditats, allí on habita el no-res, on contactem amb la nostra veritable essència que és l’amor  incondicional. És allí on ja no hi ha records, ni sentiments, ni emocions, i on flueix, amb tota llibertat, la nostra essència. I és, justament allí, on ens fem u amb l’univers, on el nostre amor esdevé amor universal.

 

Només des d’aquesta recerca interior, serem capaços d’alliberar-nos de la soledat del qui viu desnonat, del qui no es reconeix membre d’una família, del qui ha perdut la connexió amb la seva font interna, tot i romandre serena en un racó de l’esperit, al fons del fons del nostre oceà de pau interior. Aquesta és la nostra llar veritable, l’únic indret que ens fa capaços d’estimar tot i tothom, sense excepcions, l’únic lloc on redescobrim el veritable sentit de la nostra existència i podem experimentar aquella felicitat que perviu en el nostre record.

 

Regina Ferrando i Ferran

11 de desembre de 2014