L’ESPIRITUALITAT AL SERVEI DE LA SALUT

 

La salut no es resumeix pas a al salut de cadascun dels nostres òrgans. L’Organització Mundial de la salut (OMS) precisa molt bé que es tracta de la salut del cos, de l’esperit i de la vida de relació. Fer la guerra amb el veí pertorba ràpid la salut. Les conseqüència són múltiples: l’estrès arriba a tots els òrgans, prioritàriament al tub digestiu: l’estómac irritat fins que s’ulcera, el reflux gastro-esofàgic que crema fins al càncer, la rectocolitis que plora la sang gota a gota...

 
Per això, aquest món hiper-desenvolupat, orgullós i estúpid, veu aparèixer a tota velocitat cada cop més malalties de la civilització: diabetis, obesitat, càncers i malalties auto-immunes, des dels reumatismes a l’Alzheimer, sense entrar en les malalties psíquiques que envaeixen les consultes del país. Evidentment, ni una paraula de prevenció a les estructures de l’Estat, que no veu què li podria aportar en termes econòmics o de reelecció. Prioritat pels lobbies farmacèutics a la recerca de noves molècules, de vacunes de somni, per intentar salvar el que resta de salut, prometent Alzheimer i Parkinson a tots els ancians o eutanàsia quan ja no serveixes per a res. Prioritat també pels lobbies dels fitosanitaris, proveïdors de pesticides tòxics que empenyen als Estats i a Europa a prohibir els remeis naturals i de plantes que no posseeixen cap màster, en detriment de la salut dels agricultors que no se senten lliures d’utilitzar les plantes naturals i salvatges tradicionals, amb eficàcia, evidentment. Prioritat pels lobbies de l’agroalimentària que han alterat i clonat les llavors en detriment dels pagesos i de la seva llibertat de sembrar allò que ells havien recollit, i ens obliguen a consumir els seus productes per facilitar-nos la vida, en detriment de la nostra salut i del nostre portamonedes, com si els comportaments propicis a una bona salut no existissin.

 

Al món, però, també hi ha moltes coses bones. Sabem, per exemple, que la música pot abatre els murs més resistents de la por, l’odi i l’angoixa. La música, per la seva dimensió espiritual i universal és una crida a la transcendència, a la memòria i aspiracions comunes, al benestar a què cadascú aspira. I la història de la humanitat és, precisament, la recerca de sentit en múltiples llengües... invitant a caminar plegats, perquè el camí és tant important com la fita.


Les causes de les nostres malalties de civilització, doncs, estan identificades: comportaments consumistes a ultrança que, a més, es transmeten de generació en generació; manca de sensibilitat per part de les classes dominants del respecte a la natura i a les lleis naturals, i manca de dimensió espiritual, que ens mantingui connectats a la nostra font primordial.

 

Només recuperarem la salut, si apostem per un canvi de mentalitat, que per arribar ser col·lectiva, primer ha se ser individual, que ens faci retornar al camí del respecte més absolut per la vida i per les lleis naturals, i, alhora, una connexió espiritual amb allò que ens nodreix, ens suporta i ens transcendeix. Per acabar, no oblidem mai que nosaltres no som només un farcell de cèl·lules eficients, sinó que som éssers únics i irrepetibles, destinats a ser feliços fent feliços aquells que ens envolten.

 
Regina Ferrando i Ferran

4 de setembre de 2014