NO ENS BARALLEM AMB LA REALITAT

 

Què passa quan les circumstàncies no tenen res a veure del que havíem previst?, què fer quan de sobte ens trobem amb una realitat molt diferent de la que esperàvem?, com entomar els trasbalsos sense perdre la pau interior?

 

Els moments difícils serveixen, entre altres coses, per avaluar el nostre procés de creixement, que està íntimament lligat a la nostra capacitat d’acceptació i d’adaptació a la realitat i, conseqüentment, a la nostra capacitat de resposta.

 

Quan d’alguna manera ens trenquen les oracions, depenent del nostre estat interior, la nostra resposta a la situació pot ser molt diversa. Podem restar totalment torbats i fora de lloc, incapaços de prendre cap decisió, o podem respondre positivament, conservant la calma i adaptant-nos a la tossuderia de la realitat que, per molt que ens hi barallem, és la que és.

 

Totes les nostres reaccions, estan íntimament lligades al nostre estat interior. En la mesura que la nostra ment ens condicioni la percepció de la realitat, la nostra resposta serà més o menys positiva, ja que allò que reflectim de cara enfora, no és més que una projecció del nostre estat mental.

 

Pot passar que la nostra ment no sigui capaç de viure el moment present, i que, per àncores que la lliguen al passat o al futur, faci que ens sentim insegurs i això determini que les nostres respostes siguin a la defensiva o, de vegades, desorbitades per la situació que ens toca viure.

 

En qualsevol circumstància, només en la mesura que siguem capaços de viure-la des de la pau interior, serem capaços de gaudir del present en harmonia i sense grans trasbalsos i, també, de potenciar la capacitat d’adaptació suficient, perquè els esdeveniments no ens superin, siguin els que siguin.

 

És molt possible que estigueu pensant que tot això que us dic és més fàcil dir-ho que fer-ho, i és cert, però també ho és que la nostra acceptació de la realitat, ens agradi o no, pot fer-la més o menys suportable i, alhora, és condició sine qua non per transformar-la. Només som capaços de transformar, en nosaltres, en els altres i en l’entorn, allò que prèviament hem acceptat.

 

Quan les circumstàncies ens són adverses, lluny de tancar-nos en nosaltres mateixos, acariciant el nostre victimisme, hem de voler fer l’esforç d’obrir-nos als altres, que és obrir-nos a la vida.

 

Tots els estímuls que ens arriben, ens agradin o no, els esperem o no, tenen, sense cap mena de dubte, un sentit positiu i són una oportunitat per créixer. Procurem no boicotejar, doncs, la nostra evolució, acceptem incondicionalment totes les circumstàncies i entossudim-nos a extraure de tot plegat allò que ens pot ser de profit i ens pot fer millors éssers humans.

 

Regina Ferrando i Ferran

31 de juliol de 2014