CONTRA LA POR, CONFIANÇA

 

La ment és la nostra fàbrica de pors. Quantes vegades ens enxampem pensant només en desgràcies? Amb molta freqüència, passem part de la nostra vida tancats en la nostra ment, permetent-li que vagi programant-nos en un sentit negatiu. Mentrestant, al nostre voltant, la vida se’ns escola sense que ni tant sols en tinguem consciència.

 

Si bé és cert que la situació ambiental no afavoreix la visió positiva de la realitat i els mitjans ens martellegen el cervell amb infinitat de males notícies, també és cert que, massa sovint, ens deixem agombolar per la inconsciència i ens perdem en l’univers dels nostres pensaments.

 

Però cal que no oblidem mai que el nostre pensament és creatiu, tant si és positiu com negatiu, tant si és conscient com inconscient. Des d’aquest punt de vista, doncs, si persistim a deixar-nos endur pel seu corrent, acabem condemnant-nos a viure sempre en la desgràcia i enfangats en pors.

 

Perquè la ment negativa és el producte de la col·lecció de pors que arrosseguem, del nostre farcell de vivències mal resoltes, del nostre sarró de traumes. Totes les situacions que en el decurs de la nostra vida no hem sabut arxivar correctament, es van dipositant, talment residus tòxics, en els racons del nostre pensament i ens van entelant la nostra visió de la vida, empresonant-nos, alimentant les nostres pors i erosionant, finalment, la nostra confiança bàsica.

 

La confiança bàsica és aquella que ens permet viure convençuts de que la vida és un regal -que ho és!- des del moment del naixement i que totes les situacions que ens toca viure, bones i dolentes, plaents i doloroses, tenen sentit i són positives, perquè ens ofereixen alguna lliçó a aprendre, si en sabem extraure el coneixement que hi és implícit.

 

Comencem, doncs, per revisar el nostre cabal de pensaments i, cada vegada que ens adonem que en tenim un de negatiu, canviem-lo immediatament per un altre de positiu. No permetem que la ment ens empresoni i ens impedeixi viure. Si ens adonem que és ella la que governa la nostra vida, no hi ha res millor per alliberar-nos-en, per sortir de nosaltres mateixos, que posar-nos a disposició d’aquells que ens envolten, estimar-los, fer-los la vida fàcil.

 

Només l’amor, que és la nostra essència, ens posa al nostre lloc, ens situa en el present, alliberant-nos de la nostra presó interior i de totes les pors que l’acompanyen, i alimentant i guarint la nostra confiança bàsica.

 

Amb la confiança restablerta, la vida flueix plàcidament i harmònica, permetent-nos veure amb claredat les oportunitats que se’ns presenten i facilitant-nos la presa de decisions des de la consciència plena, alhora que esdevenim un regal per a aquells que ens envolten.

 

Regina Ferrando i Ferran

17 de juliol de 2014