CONTEMPLEM LA CREACIÓ

 

Sant Joan, una vegada més, ha portat dins del sarró un nou estiu, un nou temps de plenitud de la climatologia, una nova oportunitat de sortir de nosaltres mateixos i abocar-nos a l’exterior, per gaudir de tot i de tothom.

 

A les nostres latituds, l’estiu és el temps de l’any més exuberant i que, per tant, convida a un major grau de contemplació de la bellesa de la creació. Per això, l’estiu ens anima a trencar amb la rutina, ens sentim amb una energia renovada i tenim més ganes de sortir a l’aire lliure per gaudir de tota la plenitud que ens envolta. L’estiu, doncs, és el temps ideal per relacionar-nos amb tots aquells que, com nosaltres, decideixen sortir del cau i fondre’s amb l’entorn.

 

Val la pena aprofitar a fons aquesta obertura que la naturalesa ens regala i fer, així, que l’estiu ens converteixi en éssers més propers els uns dels altres. La proximitat és una gran oportunitat per aferrissar-nos a concretar el nostre amor en totes les nostres paraules, en tots els nostres pensaments, en tots els nostres gestos i en tots els nostres sentiments, fent ús de la nostra predisposició natural a estimar i ser estimats, sense la qual no som capaços d’esdevenir éssers harmònics, feliços, lliures i satisfets.

 

Nosaltres que tenim la natura tan a prop, no podem escatimar temps a l’hora de contemplar-la i gaudir-ne. Al matí, disposem-nos a contemplar el mar que a l’alba ens ofereix cada dia un espectacle meravellós i sempre nou, i deixem-nos amarar per la pau que emana de la melodia pausada i constant de les onades acariciant la sorra. I, a la tarda, quan arriba la posta, sapiguem gaudir de l’encant de contemplar el sol amagar-se darrere la nostra serra del litoral, mostrant-nos el perfil definit de cada turó i de cada pi engalanat per la xerrameca de l’estol d’ocells que cada capvespre decideix anar-hi a jóc.

 

La contemplació exterior, però, no pot fer-nos oblidar la necessària contemplació interior. Dediquem, cada dia, una estona a tancar els ulls, respirar profundament i restar en silenci, fent-nos conscients de la nostra respiració, alhora que escoltem amb fruïció la fressa que ens arriba a les oïdes. Disposem-nos a eliminar, amb cada sortida d’aire, tots els neguits, totes les angoixes, tot allò que ens impedeix ser feliços, i prenguem consciència, amb cada entrada d’aire, de l’energia, la pau i l’assossegament que ens sadollen. Això farà que l’estiu esdevingui un bàlsam per a la nostra ànima i ens permetrà recomençar un nou curs amb força renovada.

 

L’assossegament que emana de la pau interior és fonamental a l’hora de poder romandre sense por i prendre a cada ocasió les decisions més encertades. Aprofitem l’estiu per defugir del tancament en nosaltres mateixos, en les nostres cabòries, en les nostres petiteses, i dediquem-nos a conrear amb tossuderia la presència constant, aquella que ens manté conscients i ens permet esbrinar amb claredat la manera de ser feliços fent feliços als altres, aconseguint que les llavors de la nostra heretat donin el cent per u.

 

Regina Ferrando i Ferran

3 de juliol de 2014