VISCA LA INDEPENDÈNCIA!

 

Si ens observem amb atenció, és molt possible que descobrim que una de les característiques principals, de la nostra condició d'éssers humans, sigui la nostra col·lecció de dependències. Des que naixem, som éssers dependents, primer d'aquells que ens envolten i tenen cura de nosaltres i, a mesura que creixem, de la infinitat d'experiències que anem acumulant. La nostra dependència principal, però, és aquella que té a veure amb les nostres pors. La por, ho hem dit manta vegada, és la dependència que compartim amb la resta de la humanitat, que té relació, també ho hem dit, amb el nostre bagatge inconscient de qüestions mal resoltes del passat.

 

Podríem dir, doncs, que la independència primordial i més desitjable, si volem evolucionar com a éssers humans, és la que aconseguirem amb la resolució adequada de la nostra història personal, cosa que ens permetrà viure el present sense aferraments al passat. És nomes desemmascarant els nostres fantasmes del passat que podrem projectar un futur amb totes les possibilitats per estrenar. L'abolició progressiva de les pors, té una correspondència directament proporcional a l'augment de la confiança bàsica, que ens permet prendre decisions en llibertat.

 

Des d'aquest punt de vista, no és d'estranyar que, quan des de la debilitat humana o la manca d'arguments legítims, es pretén impedir qualsevol canvi, es tendeixi a potenciar la por, ja que, només així, es justifica l'immobilisme. I això és així en qualsevol dels àmbits de la nostra vida.

 

De quina manera podrem desemmascarar, doncs, les nostres pors?, com podrem  alliberar-nos-en?

 

El repte que se'ns presenta no està absent de dificultats però, no per això, podem defallir en la consecució de la nostra independència personal. Hem de ser meticulosament estrictes i objectius en l'anàlisi de les nostres pors, si volem ser capaços de decidir, sense ancorar-nos en el passat, la nostra vida en l'únic moment que tenim de poder, que és el present.

 

No hi ha res impossible, quan les aspiracions són honestes. No hi ha res impossible quan allò que ens mou és el respecte més estricte per tot i per tothom. No hi ha res més legítim quan les nostres aspiracions s'encaminen vers l'evolució personal i l'increment del nostre nivell de consciència. Tot i així, hem d'aprendre a conviure i respectar aquells nivells de consciència quina evolució resta ancorada en aferraments al passat.

 

El camí l'hem de fer junts o no el farem. No hi ha més opció que respectar i comprendre els processos de tota la col·lectivitat, sense defallir en la defensa de la nostra evolució personal. Ens calen quantitats ingents de paciència i de respecte, tant amb nosaltres mateixos com amb aquells que ens envolten, sense oblidar, però, que la nostra aspiració primordial ha d’estar íntimament lligada al nostre grau d'independència personal.

 

Regina Ferrando i Ferran

22 de maig de 2014