ELS MISSATGES DEL COS

 

Tot en l’Univers segueix el principi d’acció - reacció. Cada un dels moviments de les partícules més diminutes té un efecte de propagació a l’entorn més proper i, com una taca d’oli, arriba a l’infinit i, alhora, retorna al seu origen, talment un boomerang. Els éssers humans formem part del Tot i, per tant, estem sotmesos a les mateixes lleis.

 

La nostra manera d’alimentar-nos, els nostres pensaments, les nostres emocions i les nostres accions, tenen una correspondència clara amb tot allò que ens arriba. La nostra educació, en canvi, sovint ha estat presidida per un principi d’atzar, en el sentit que ens han fet creure que tot allò que ens arriba és com una mena de loteria, un cop de la sort, que si és bo ens fa feliços i si no ho és ens fa sentir víctimes de la situació.

 

Malgrat el que puguem pensar, el nostre cos és una màquina perfecta, dissenyada per viure molts anys, i amb una capacitat infinita de regeneració, sempre que gaudeixi de les condicions adequades, siguin alimentàries, físiques, emocionals, mentals i ambientals. Quan estem sotmesos a condicions adverses, quan la nostra alimentació no és l’adequada, quan ens allunyem de la natura, quan les nostres relacions no ens satisfan, el nostre cos ens envia missatges, en forma de trastorns.

 

Els missatges del cos en forma de malalties, doncs, lluny de fer-nos sentir víctimes de l’atzar o bé culpables per no haver-nos tractat prou bé, haurien de ser estímuls per entendre que, si volem estar millor, cal canviar quelcom en la nostra vida. Massa sovint, però, tractem únicament els símptomes físics, sense tenir en compte que la nostra manera de menjar, de pensar, de moure’ns, de relacionar-nos, de viure, per entendre’ns, també són importants.

 

Gràcies a Déu, cada vegada tenim més consciència d’alguns signes dels nostre cos. Sabem, per exemple, que la febre, lluny de ser només un trastorn a eliminar, és una senyal clara de que el nostre sistema de defenses està alliberant-nos d’agents patògens; que una diarrea sovint és un esforç de l’organisme per fer fora del cos elements que li són adversos; i així, de mica amb mica, podem viure amb agraïment, i no com una agressió, les reaccions molestes del nostre cos, alhora que intentem esbrinar els missatges que ens vol fer arribar.

 

No podem continuar perdent la paciència si el nostre cos no ens permet viure com el nostre cap pensa. No cal que anem pel món amb febre i contagiant als qui ens envolten, quan un dia de dejuni i llit ens pot retornar la salut. No vulguem eliminar els símptomes, només per seguir fent la nostra santa voluntat. Aturem-nos, reposem, escoltem i, amb paciència infinita, intentem desxifrar allò què ens vol dir.

 

En general, la nostra societat sol delegar la responsabilitat de la salut en els professionals ad hoc, cosa que està molt bé, però que no hauria d’anul·lar el propi discerniment alhora de decidir els canvis escaients, per restablir l’equilibri.

 

Regina Ferrando i Ferran

8 de maig de 2014