L’ESPERANÇA PER BANDERA

 

Immersos en un moment històric caracteritzat per l’enfrontament, l’insult, la mentida persistent i la calúmnia, cal que fem un esforç per elevar l’esperit i reconduir la nostra vida cercant nous horitzons que ens permetin avançar com a éssers humans.

 

La història de cada dia no deixa de ser una col·lecció d’anècdotes que no ens pot allunyar de la nostra fita primordial, que consisteix a millorar com a persones i fixar objectius que ens menin a un nivell de consciència personal i col·lectiu més elevat i, per tant, millor.

 

Hem de tenir present que les petites baralles quotidianes, ancorades en visions primàries i mesquines, no són la raó de la nostra existència. Hem vingut a aquest món a créixer i no podem permetre que les intencions viscerals, interessades i malintencionades ens allunyin del nostre camí vers el bé suprem.

 

Hem de fer com la natura que, malgrat tots els entrebancs, segueix el seu camí cíclic i no deixa mai de donar fruit, és persistent en la seva tasca i no s’atura per a res. Nosaltres en formem part i, per tant, no hauríem de permetre que incidents quotidians ens distreguin i ens ancorin en el catastrofisme.

 

Malgrat tots els problemes que la societat ha sofert al llarg de la història, mai no ha deixat d’avançar i, tot i les seves mancances, la nostra és una societat mot millor que la d’èpoques passades.

 

Si fixem la nostra atenció només en el dia a dia, podem caure en la temptació de veure-ho tot negre, quan en realitat comptem amb un bagatge molt important de possibilitats que ens permeten contemplar l’horitzó amb esperança.

 

Hem d’aconseguir encendre la flama de la il·lusió. Il·lusió que ens permetrà avançar sense ancorar-nos en les anècdotes passatgeres i viure esperançats el camí de millora constant. Hem nascut, bàsicament, per ser feliços fent feliços aquells que ens envolten. La nostra felicitat, per tant, no depèn dels esdeveniments externs, sinó de la nostra manera, personal i intransferible, de viure’ls i compartir-los. Cada un de nosaltres, en el seu interior, posseeix la saviesa necessària per sortejar tots els entrebancs, aconseguint aquelles fites justes que honestament es proposi.

 

No permetem que el desànim formi part de la nostra existència, ans tot el contrari, entossudim-nos a cercar en cada un dels esdeveniments la part positiva que, de ben segur, els caracteritza. Només així, contribuirem a escampar pel món una onada d’esperança.

 

Se succeiran governs, nacions i situacions polítiques, però el més important és que l’ésser humà evolucionarà malgrat tot. Decidim-nos, cadascú des del seu lloc, a omplir la nostra vida d’eleccions respectuoses amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. La resultant de tots els processos individuals ens menarà a un món cada vegada més habitable, més lliure, més solidari i més feliç.

 

Regina Ferrando i Ferran

10 d’abril de 2014