EL GRAN REGAL

 

En el moment del naixement, tots sense excepció, rebem un gran regal: un vehicle per moure’ns, relacionar-nos i estimar, que és la màquina més perfecte que s’ha inventat mai, i que conté, a més, un estoig amb les llavors de totes les capacitats que ens poden fer esdevenir éssers complets.

 

En el decurs de la nostra història personal, les relacions que establim i les circumstàncies que ens toca viure ajudaran, en més o menys mesura, al desenvolupament d’aquestes llavors. Això fa que, generalment, en aquesta dimensió temporal, no siguem capaços de fer-les germinar totes i no arribem a ser mai éssers complets del tot, alimentant sempre un anhel de perfecció que, si no hi parem atenció, ens pot fer viure el pitjor dels calvaris: la manca d’acceptació personal i, com a conseqüència d’això, la manca d’acceptació dels altres. D’aquí ve la tendència freqüent a judicar-nos i judicar els altres, que ens ancora en la negativitat i no ens permet prendre consciència ni del nostre potencial, ni dels nostres avenços, ni de la nostra veritable essència.

 

Cada un de nosaltres som guspires d’una gran llum que tot ho amara, que tot ho conté, que tot ho abelleix. Som éssers estimats des d'abans de néixer i som amor en estat pur des del moment del naixement. La nostra naturalesa ens hauria de permetre viure l'aventura més bella i feliç, mentre que el creixement desigual de les nostres potencialitats, sigui per les circumstàncies que sigui, sovint ens té més pendents de les nostres mancances que dels nostres punts forts, cosa que ens pot fer desagraïts quan, en realitat, som éssers afortunats.

 

La nostra fortuna és el nostre patrimoni, el llegat que se'ns regala a tots i que nosaltres hem de fer créixer i progressar. Però el més important és que tinguem consciència d'aquest llegat, perquè només així podrem treballar per millorar-lo i, alhora, serem capaços de gaudir de la força que ens proporciona l'agraïment.

 

No defallim si avui no arribem al llistó que ens havíem proposat i donem gràcies per ser com som. Acceptem-nos totalment, cofois de les llavors que han fet florida i comprensius amb aquelles que encara no han eclosionat. No ens judiquem, ans estimem-nos i reconeguem-nos com a guspires de la Gran Llum.

 

Així mateix, reconeguem l'essència d'aquells que ens envolten, la seva llum. la seva vàlua. Estimem-los i acceptem-los, sense reserves, sense retrets, sense condicions, tal i com nosaltres som estimats des de sempre.

 

La mesura de la nostra capacitat d’estimar i respectar els altres no és res més que la conseqüència de l'acceptació plena de les nostres mancances i la humilitat de reconèixer-nos éssers incomplets, sense per això deixar d'estimar-nos i respectar-nos. Aquest és el terreny més ben adobat per arribar a la plenitud del nostre projecte, per arribar a ser éssers complets i, alhora, part integrant i harmònica del Tot que ens ha pensat.

 

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs tots els escrit publicats, amb anterioritat, al web: www.reginaferrando.com

e-mail: regina@reginaferrando.com

Per publicar el 13 de febrer de 2014