HONESTEDAT I RESPECTE

 

Les crisis persistents, com la que estem patint, que penalitza sobretot els més febles, crea un grapat d'emocions negatives que hem d'aprendre a gestionar si volem avançar. Una de les pitjors emocions que ens pot afectar és el descoratjament, producte de la impotència; la sensació que estem en mans d'una colla d'ineptes o, encara pitjor, d'una colla d'estafadors, que ens menen vers la catàstrofe col·lectiva sense que nosaltres puguem fer-hi gran cosa.

 

Per tirar endavant amb qualsevol procés vital, siguin quines siguin les circumstàncies que ens afecten, precisem objectius clars, que ens il·lusionin, que ens facin llevar cada matí amb una esperança renovada que ens permeti prendre consciència de les nostres capacitats, tant individuals com col·lectives.

 

A hores d'ara, a ningú no se li escapa que estem travessant un procés de canvi global. Un procés que ens ha de portar a una nova situació, que no necessàriament ha de ser pitjor. El pitjor, en tot cas, és que ningú no sap cap on anem i això, afegit a la nostra por ancestral a qualsevol mena de canvi, pot ser el nostre escull més insalvable, si permetem que ens paralitzi.

 

Si mirem la història en perspectiva, ens adonarem que, malgrat el que ens pugui semblar la situació actual, la humanitat segueix des de sempre un procés de millora gradual i continuat. Si comparem la nostra situació amb la que devien viure els homes de les cavernes, per exemple, no tindrem cap dubte que la humanitat ha millorat substancialment.

 

La realitat que vivim, palesa la necessitat de canvis socials, polítics i administratius, que permetin corregir els desviaments produïts per una política condescendent amb els més poderosos, una administració pública corrupte i una economia ferotge, fonamentada en l'especulació, que beneficia només a uns quants, mentre la gran majoria paga els plats trencats per una minoria sense escrúpols.

 

Tot i així, hi ha indicis que obren el camí a l’esperança: per començar, cal tenir en compte que, avui, els perjudicats, som majoria; a més, i sortosament, que vivim en una societat amb uns valors fonamentats essencialment en la democràcia; i, finalment, que si som capaços de defugir els enfrontaments i treballar plegats pel bé comú, ningú no ens podrà aturar.

 

No ens deixem esporuguir per les dificultats i incerteses d’un moment determinat  i no dubtem que, a la curta o a la llarga, el bé sempre triomfa. Si alguna cosa cal tenir present en aquests moments difícils és de no respondre mai a l'agressió amb més agressió, a la barroeria amb més barroeria, i a la injustícia amb més injustícia.

 

Si volem avançar, l’única resposta possible és el respecte més exquisit i l'honestedat més escrupolosa amb nosaltres mateixos i amb tot allò que ens envolta. Si ho fem així, res no podrà aturar les nostres legítimes aspiracions.

 

Regina Ferrando i Ferran

16 de gener de 2014