FEM UN MÓN NOU

 

Cada Nadal celebrem un naixement que va donar, dóna i donarà sentit a l’aventura espiritual de molts habitants del planeta. El naixement d’un home que vingué per mostrar-nos el camí, la veritat i la vida, la relació amb allò que ens ha creat, ens estima i, alhora, ens depassa i transcendeix. El nostre punt de partença i d’arribada.

 

La celebració d’un naixement és gairebé sempre un motiu de goig, d’il·lusió i d’esperança, una promesa de futur. Possiblement per això aquestes festes, immerses en la vertiginosa rutina d’un món cada vegada més complex, acostumen a ser una alenada d’aire fresc que desvetlla dins nostre aquells sentiments més positius, més altruistes, més il·lusionats, més amorosos i ens transporta a la nostra infantesa. Nadal, doncs, ens pacifica, ens asserena, ens il·lusiona, ens convida a oblidar els mals moments i gaudir de la companyia d’aquells que tenim més a la vora.

 

Si tenim en compte que cada dia és un renaixement, una nova oportunitat de ser millors, una porta oberta a l’esperança, l’inici d’una nova aventura, podríem dir que Nadal seria la festa que ens recorda cada any, que la nostra vida no és un projecte tancat, sinó que la possibilitat d’esdevenir aquelles persones que tots desitgem ser és a les nostres mans, depèn de nosaltres i a cada instant de la nostra vida podem, si ens ho proposem, aconseguir-ho.

 

No podem deixar que els entrebancs que sovint ens toca sortejar ens facin caure en el desànim, en la por o en la pèrdua d’esperança. Tots i cada un de nosaltres tenim les portes ben obertes a una vida plena i a un món millor, només cal que ens ho creguem i ens posem a construir-ho, amb els ingredients que Nadal desvetlla en el nostre interior: la bondat, la pau, l’amor, la solidaritat, i la fermesa respectuosa en contra de la injustícia.

 

Així, doncs, sense dilació, traguem la pols dels nostre infant interior, aquell que s’il·lusionava, somniava i esperava aquestes festes amb delit, per fer renéixer aquella part de nosaltres mateixos que el brogit de la responsabilitat ha disfressat de serietat i jau reclosa en un racó del nostre ésser. Perquè aquesta és la nostra part més autèntica, la part que compartim amb tots els éssers humans, la part que ens uneix en un únic cor que batega al ritme de l’amor sincer i gratuït. Revifem el nostre infant interior que, des de Nadal passat, tenim segrestat en un racó de l’ànima. Traguem-lo a passejar perquè es refaci de l’abandó. Deixem que s’expressi, que s’il·lusioni, que se li humitegin els ulls, que tremoli d’emoció mentre repica el tió o mentre sosté el fanalet la nit de reis. Permetem que recuperi tota la seva essència i fem-li promesa solemne que no el reprimirem mai més, que ens podrà acompanyar la resta de l’any, a plena llum.

 

Aquest Nadal, tots junts, cadascun de nosaltres ben agafat de la mà de la seva essència, proposem-nos omplir la nostra vida de contingut i fem realitat plegats aquell món nou que ha esdevingut el nostre desig més pregon. Bon Nadal!

 

Regina Ferrando i Ferran

19 de desembre de 2013