ANTÍDOTS A LA DIVISIÓ

 

Per què deu ser que, a mesura que s’acosta Nadal, en un moment crucial per a la nostra història, els símptomes de divisió dels nostres dirigents produeixen un malestar tan dolorós?, com és possible que en ple segle XXI encara hi hagi dirigents que creguin que poden governar sense escoltar la veu del poble que els ha escollit?, per què gosem anomenar democràcia a una caricatura interessada d’allò que hauria de ser?. per què alguns es fan el sord quan el clam social és tan clar i concís?

 

En el decurs de la història, els majors mals de la societat han estat indiscutiblement la divisió, la manca de respecte, el totalitarisme autista que treballa només en benefici d’uns quants i en perjudici de la gran majoria. Els líders que han defensat la igualtat, la democràcia, la justícia social, sovint, han vist anorreats els seus ideals per partidaris de l’egoisme més absurd i més sagnant. Què dirien avui Jesús, Mahatma Gandhi, Martin Luther King?, de quin bàndol estarien?, a favor de la banca o dels desnonats?, a favor dels especuladors o a favor dels que passen fam?, a favor de la democràcia o del totalitarisme?

 

És temps de fer-se preguntes, per tal de situar les coses al seu lloc, perquè, de no fer-ho així, podem caure en el parany de creure que la manipulació que ens venen els mitjans, és real i, en aquest cas, hauríem perdut allò que ens caracteritza com a éssers humans: la dignitat.

 

Aprofitem aquestes festes que ens acosten més a la nostra part lluminosa que a la nostra part fosca, per establir les bases de l’única unitat que ens farà dignes, lliures i responsables del nostre destí. En la intimitat del nostre cor, interroguem els líders que ho han donat tot per a la defensa dels més desprotegits, dels pobres, dels desnonats, dels famolencs.

 

A hores d’ara, el nostre esperit no pot reposar mentre un sol dels nostres germans sofreixi a causa de la injustícia social. Hem d’entossudir-nos a denunciar els abusos de tota mena que, impunement, fan patir a una part, cada dia més nombrosa, de la nostra societat. No podem permetre una involució del nostre model social vers horitzons caducs que fonamentin la seva raó en la força bruta per aixafar una democràcia que està en perill de perdre la dignitat del seu nom.

 

Fem sentir la nostra veu amb força i, alhora, amb respecte. No intentem convèncer l’adversari, quan es nega a raonar. Defensem l’exercici democràtic per decidir entre tots el camí a seguir, sabent ser fidels i respectuosos amb els acords sorgits de les urnes.

 

Ara, més que mai, hem de ser escrupolosos en el nostre capteniment, sense deixar-nos endur pels nostres instints més baixos. Els temps de la lluita per la supervivència i la perpetuació de l’espècie, feliçment, han estat superats pel temps del respecte, de la pau, del bé, de l’amor incondicional. No deixem que la por, que uns quants fomenten, en paralitzi en la lluita per la igualtat i el bé comú.

 

Regina Ferrando i Ferran

12 de desembre de 2013