A LES PORTES DE DESEMBRE

 

Tot i el neguit social produït pel desastre econòmic que persisteix a afectar-nos, a dos dies de desembre, al carrer ja s’encenen les lluminàries que anuncien l’arribada de les primeres flaires de Nadal.

 

Com sempre, Nadal arribarà amb puntualitat exquisida, i ens infondrà aquell bri d’esperança que ens permet tenir la certesa de que algun dia, no gaire llunyà, serem capaços de respirar lliurement i fer possible els nostres desigs més pregons. Perquè Nadal és, justament, esperança i il·lusió, ingredients essencials a l’hora d’emprendre qualsevol gesta. Que Nadal sigui, doncs, l’antídot perfecte al desànim que el brogit mediàtic i polític ens infon i que, submergint-nos en el llenguatge del cor, ens permeti sortir de nosaltres mateixos, traspassant les pròpies misèries, i tenir com a única fita personal el conreu insistent de la pau i el bé.

 

Tinguem sempre present que formem part d’un poble de gent valenta i lluitadora que creu en la justícia i intenta exercir-la. Un poble format per persones que saben allò què volen i que estan disposades a aconseguir-ho democràticament. Un poble solidari i entossudit a tirar endavant, tot i els innombrables esculls, en la consecució d’allò que considera just i necessari.

 

Un poble que sap que, enguany, toca estar amatents, perquè aquest Nadal ens interpel·larà més que mai. Més que mai ens obligarà a ser insistents en la mirada als altres. Ens haurem d’esforçar perquè el nostre gra de sorra arribi més enllà de les nostres necessitats, si volem que tots aquells a qui la crisi econòmica ha fet fora de la societat puguin sobreviure dignament.

 

És l’hora de la solidaritat extrema envers els més desvalguts i, també, de la denúncia insistent i puntual de totes i cadascuna de les injustícies que, dia a dia, es multipliquen en el sí de la nostra societat, a causa d’un sistema que ha esdevingut impermeable al sofriment d’aquells que en formen part; sofriment, no ho oblidem, conseqüència d’una mala praxi dels administradors i d’una ceguesa absoluta dels administrats, a l’hora de seguir-los el joc.

 

Fa anys, en aquest mateix escrit, dèiem: «les festes de Nadal són les festes de l’any que si no existissin, les hauríem d’inventar, perquè ens fan establir contacte amb la nostra part més íntima i més subtil, aquella part que és comú a tota la humanitat, aquella part que ens uneix i ens fa membres d’una mateixa família». Doncs bé, enguany, més que mai, Nadal ens proposa el repte de reconstruir una societat, sense deixar cabuda ni a la injustícia, ni a la distracció.

 

Preparem-nos perquè aquest Nadal ens faci capaços de deixar de mirar-nos el melic i de compadir-nos, per poder descobrir que formem part de la humanitat i que qualsevol dels nostres actes té conseqüències immediates, tant per acció com per omissió. No deleguem mai més la nostra responsabilitat i obrim-nos amb confiança al conreu minuciós de l’amor, el respecte, la veritat i la solidaritat.

 

Regina Ferrando i Ferran

28 de novembre de 2013