AI, LA CONFIANÇA!

 

Quantes vegades ens enxampem a nosaltres mateixos pensant només en desgràcies?, quantes vegades, quan un familiar tarda a tornar a casa, tendim a imaginar que li pot haver passat alguna cosa? Hi ha qui aquests pensaments el persegueixen com una maledicció. Si ha d’agafar l’ascensor pensa que no funcionarà. Si té un  examen pensa que anirà malament. Si té una entrevista de feina pensa que no la hi donaran. I així molta gent passa les hores, programant la seva vida en un sentit negatiu.

 

Sí, sí, acabo de dir programant, perquè recordeu, ho hem dit manta vegada des d’aquesta mateixa pàgina: el pensament és creatiu, tant si és positiu com negatiu, tant si és conscient com inconscient. Des d’aquest punt de vista, doncs, si persistim en aquesta manera de pensar, acabem condemnant-nos a viure sempre en la desgràcia.

 

La ment negativa és el producte de la col·lecció de pors que arrosseguem de la nostra història personal. Totes les situacions que en el decurs de la nostra vida no hem sabut arxivar correctament, es van dipositant, talment residus tòxics, en els racons del nostre pensament i ens van entelant la nostra visió de la vida.

 

Les pors, per la seva banda, són el producte de la nostra manca de confiança bàsica. Aquella que ens permet viure convençuts de que la vida és un regal des del moment del naixement i que totes les situacions que ens toca viure, bones i dolentes, plaents i doloroses, tenen sentit i són positives si en sabem extraure el coneixement que ens ofereixen.

 

El primer pas per solucionar aquest problema, rau a fer conscients els nostres pensaments. Molts de nosaltres tenim una forma de pensar negativa, justament, perquè no en som conscients. En el moment que prenem consciència que la nostra ment sempre ens facilita la pitjor imatge de la realitat, ja hem començat a sortir del pou. Fet això, si ens adonem que tendim a veure sempre l’ampolla mig buida, cal que immediatament hi posem remei.

 

Un bon exercici consisteix en que, cada vegada que ens adonem que tenim un pensament negatiu sense cap fonament, el canviem immediatament per un altre de positiu. Aquest exercici no és fàcil al començament, però de mica en mica, si som persistents, anem adquirint flexibilitat, aconseguint que els nostres pensaments vagin canviant de color.

 

La vida, amics, és una tria constant, i si aquesta tria l’hem de fer des de la confusió que els pensaments negatius produeixen, viure s’esdevé un calvari. Si, en canvi, ens entossudim a conrear els pensaments positius, podrem anar reprogramant la nostra ment, permetent que brolli el nostre doll de confiança bàsica, que es fonamenta en l’existència d’una força que ens sosté i ens agombola, que ens nodreix i ens coneix des del principi dels temps, i que ens estima incondicionalment i apassionada.

 

Regina Ferrando i Ferran

7 de novembre de 2013