VIDA UNIFICADA

 

Daniel Taroppio, psicòleg clínic, il·lustra la nostra manera de viure amb aquestes paraules: Conduïm el nostre cotxe per a arribar a casa. Ens banyem per a estar nets. Treballem per a guanyar diners. Mentrestant, pensant que arribarem a casa, que estarem nets o en el diners que guanyarem, ens perdem el senzill plaer quotidià de conduir un cotxe només per conduir-lo, gaudint d'una bona música, del sol, d'un paisatge o del senzill plaer del moviment. Ens perdem la delícia de banyar-nos només per banyar-nos, gaudint del contacte amb l'aigua, de les carícies de l'escuma, de les aromes de les essències i de l'ambient oníric dels llocs plens de vapor. De la mateixa manera ens perdem l'oportunitat de treballar en ple contacte amb els materials del nostre treball, amb la nostra creativitat o amb els nostres clients, companys o alumnes. Per a la majoria de les persones, tot el que passa en els seus treballs és un obstacle que cal superar per a arribar a l'anhelada meta d'acabar i anar-se’n. Però passa que en anar-se’n la meta passa a ser arribar a casa. En arribar a casa la meta passa a ser acabar de fer el menjar. En acabar-la la meta és menjar-se’l. En menjar-se’l la meta és rentar els plats (uf! rentar els plats.....) llavors la meta és acabar aviat per a anar-nos-en a descansar... però el més segur és que quan intentem relaxar-nos sorgeix la consciència que l’endemà cal tornar al treball, i tornem-hi que no ha estat res.

 

Aquest cercle viciós, amb aires de caricatura, d’una ment projectada permanentment cap a un altre temps i lloc, és el que, en la nostra societat hiperactiva, molts dels mortals vivim, dia rere dia, com una condemna sense final. La gran notícia és que sí que en té de final. Aquesta manera de fer no és més que una conducta adquirida, com a conseqüència de l’allau d’informació que arriba a través dels sentits, però que com a tota conducta és pot canviar. L’eina per canviar-la és la meditació. La meditació consisteix en l'habilitat natural i senzilla d'estar presents en els nostres petits actes quotidians, resolent l’angoixant acceleració de la nostra ment i l'enorme desgast que això ens produeix.

 

La ment quieta i desperta és la ment que ha resolt l’angoixa permanent que produeix viure comparant el que faig amb allò que podria estar fent; el que dic amb allò que hauria d’estar dient, el que tinc amb allò que m'agradaria tenir i el que sento amb allò que hauria de sentir. La meditació és, doncs, l’eina que ens permetrà, a nosaltres occidentals, recuperar el gaudi ple de cada instant de la nostra vida.

 

La meditació és una eina senzilla, només que tractant-se d’un nou hàbit a adquirir requereix temps i persistència. Això vol dir que no podem defallir si a les primeres meditacions la nostra ment es resisteix a claudicar. Hem de fer-ho una estona cada dia (al principi n’hi ha prou amb 10 minuts), si pot ser a la mateixa hora. Ens asseurem en un seient còmode que ens permeti mantenir l’esquena recta i relaxada i posarem tota l’atenció en el ritme de la nostra respiració. Així, poc a poc, anirem aconseguint instants de consciència plena que, de mica en mica, aniran guanyant terreny. Poc a poc, anirem descobrint el plaer immens d’una vida unificada en el present, que permetrà que la nostra essència flueixi lliurement i sigui un regal.

 

Regina Ferrando i Ferran

3 d’octubre de 2013