SOCIETAT EMBARASSADA

 

En qualsevol procés evolutiu, des del punt de vista del creixement personal, hi juguen dos factors que són determinats alhora d’assolir l’èxit o el fracàs.

 

Un d’ells, i des del vessant negatiu, és la por. La por és una vivència que emmascara la nostra percepció i frena qualsevol procés regenerador. La por és un símptoma de la manca d’integració dels fracassos del passat, que ens impel·leix a projectar un futur incert i insegur.

 

L’altre factor, aquest des del punt de vista positiu, és la il·lusió. La il·lusió és el motor inequívoc de qualsevol procés. La qualitat de la nostra il·lusió està en relació directament proporcional la nostra acceptació i integració del propi passat.

 

La por i la il·lusió es destrueixen mútuament. Així, si reforcem la il·lusió serem capaços de contrarestar les pors, però si alimentem les pors estem abocats al fracàs més estrepitós.

 

El procés de gestació de qualsevol de nosaltres és, naturalment, un procés evolutiu: el nostre primer procés evolutiu. En el bon desenvolupament d’aquest procés, hi té molt a veure la vivència de la mare. Ella que sap que el període de gestació i el mateix part aniran acompanyats de molèsties, d’inseguretats, de dolor, però també coneix que l’aventura val la pena per la recompensa final. La mare està disposada a passar el seu calvari particular, perquè la il·lusió del nou ésser humà contraresta totes les pors i totes les inseguretats.

 

A nivell col·lectiu, la nostra societat també està passant per un període de gestació. Un període que, a hores d’ara, tothom intueix que no serà fàcil, ni mancat de pressions, d’incerteses o d’amenaces. Un procés durant el qual, alguns estan disposats a atiar tots els nostres fantasmes del passat, per aconseguir que ens fem enrere i la por faci sucumbir la il·lusió.

 

Tots sabem, però, què hi pot haver al final del procés. Tots sabem què implica l’èxit o el fracàs. Tots anhelem, amb totes les nostres forces, la llibertat que fa tres segles ens fou arrabassada per la raó de la força, la força de les armes. Tots sabem, això sí, que el nostre procés és just, lícit i democràtic. És un procés que no va en contra de ningú, sinó en benefici de la llibertat i el bé comú. Tenim la força de la raó.

 

Això vol dir que hem d’estar preparats per a qualsevol contingència. No podem deixar-nos influir per aquells que, amb poca qualitat democràtica i per interessos inconfessables, intentin fer-nos perdre la força de la il·lusió, fent-nos sucumbir a pors irracionals i infundades. No podem, tampoc, caure en la temptació de reaccionar davant les provocacions, que son i seran de tota mena. Hem de maldar pel diàleg, el respecte i el joc net, per molt que intentin fer-nos combregar amb rodes de molí. Hem d’aconseguir mantenir-nos en la línia de la dignitat i de la decència. La justícia està de part nostra i la recompensa és la llibertat.

 

Regina Ferrando i Ferran

26 de setembre de 2013