LA RIQUESA DE LES DIFERÈNCIES

 

Cada vegada més, a la nostra societat, es fan patents grans diferències: els diversos punts de vista, les diverses llengües, les diferents cultures, els interessos contraposats, les capacitats d’arribar a consensos, i això ens pot fer caure en una visió pessimista del nostre present i, també, del nostre futur. Una societat que ha viscut, en un passat encara no prou llunyà, quaranta anys de pensament únic, pot arribar a l’error de pensar que la diversitat és un inconvenient, quan, en realitat, la diversitat és el nostre gran tresor.

 

Quan tothom és capaç d’expressar la seva opinió, sense complexos, és quan més sabem on som i amb qui i amb què comptem. Un pensament diferent al nostre, ens hauria de fer créixer en l’intent de comprendre’l, més que rebutjar-lo per sistema només perquè és diferent. Un pensament diferent al nostre ens enriqueix si som capaços de mirar l’altre des del respecte més absolut, cosa que ens permet esbrinar la teranyina de pensaments que l’han portat a pensar com pensa.

 

La nostra societat, doncs, en els darrers anys, ha esdevingut una fantàstica escola de pensament, amb un mostrari inacabable de tots els encerts i de totes febleses que ens caracteritzen com a humans. Tots, d’acord amb la nostra història personal hem construït un sistema de creences que conformen cadascuna de les nostres opinions. Tots, per principi, defensem les nostres creences com a indiscutibles i solem pensar que els altres tenen la mateixa manera de pensar que nosaltres. Per això, en els moments en què les diferències es fan presents, podem sentir-nos contrariats i, fins i tot, podem caure en la temptació de rebutjar, sense cap mena de discerniment, les opinions diferents a la nostra.

 

El respecte és, doncs, una eina fonamental a l’hora de relacionar-nos en una societat diversa com la nostra. La diversitat sense respecte mutu només ens pot dur a la catàstrofe. La diversitat respectuosa només ens pot enriquir. El respecte ens atorga la facultat de posar-nos en la pell de l’altre, cosa que beneficia sempre la bona entesa.

 

Més d’una vegada, des d’aquest espai, hem parlat de la importància de saber viure plenament el present. En aquest aquí i ara, viscut amb plenitud, rau el desllorigador de la nostra vida i de les nostres relacions. Si la nostra presència és activa, és a dir, si som capaços de viure plenament el present, després de desconnectar-nos dels prejudicis del passat i de les pors del futur, serem capaços d’acollir les diferències amb la llibertat pròpia d’una pau interior plena. Això vol dir que individualment ens hem de buidar de prejudicis i col·lectivament ens hem d’omplir de democràcia, eina que assegura un respecte per tot i per tothom. Només fugint dels prejudicis i dels enfrontaments, i permetent que tothom pugui expressar la seva voluntat en cada moment, des del respecte més absolut per l’altre, serem capaços d’arribar als consensos necessaris per construir una societat més justa. I aquesta és una tasca que l’hem de fer entre tots, cadascú des del seu lloc, tenint com a punt de partença i únic interès, la recerca apassionada del bé de l’altre, del bé comú.

 

Regina Ferrando i Ferran

19 de setembre de 2013