L’ÚNIC IMMUTABLE

 

Aquells que hem passat la seixantena hem viscut un procés de canvi social i tecnològic amb una acceleració inaudita. Possiblement mai, en la història de la humanitat, s’hagin produït tants canvis i d’una manera tant sobtada. Tant és així que podem fer-nos càrrec de l’estupefacció provable dels nostres pares, cas d’aterrar en el moment present i, encara més, de la seva incapacitat per entendre res del que avui està passant.

 

En els darrers 60 anys, hem viscut el naixement de la TV (la ràdio ja existia), de les rentadores, les assecadores i els rentavaixella; dels primers “tocadiscos” als CDs, DVDs i MP de tota mena; de les primeres màquines d’escriure elèctriques i el ciclostil, a les primeres fotocopiadores i als primers ordinadors, avui a l’abast de pràcticament tothom. Hem passat d’escriure cartes a enviar e-mails, reduint el temps de comunicació a la mínima expressió. D’haver d’anar a la telefònica per posar una conferència, a portar un telèfon intel·ligent a la butxaca que ens ho fa tot menys l’esmorzar. Podem, des de qualsevol ordinador, fer una videoconferència gratuïta, en temps real, amb qualsevol lloc del planeta. Molts hem perdut la sensació de fred i calor mercès a les calefaccions i als aparells d’aire condicionat. A més de moltes coses més, que per espai no puc fer constar, podríem dir que la nostra manera de viure i els mitjans a l’abast per fer-nos-la confortable i fàcil, no tenen res a veure amb allò que van viure els nostres predecessors. Podem dir, doncs, sense cap mena de dubte, que avui vivim molt millor que abans, des del punt de vista material. 

 

Això vol dir que som millors éssers humans?, que som més feliços?, que estem més satisfets? No, necessàriament. Un canvi social i tecnològic d’aquestes dimensions, exigeix canvis de mentalitat sobtats i, de vegades, pel camí es perden valors fonamentals. L’allau d’informació que ens arriba a través dels sentits s’ha elevat a l’enèsima potència i la necessitat d’adaptació constant ens imposa un ritme de vida que sovint supera amb escreix les nostres capacitats bàsiques. Tot plegat fa que massa sovint, malgrat tots els avenços al nostre abast, ens sentim insegurs, desequilibrats i insatisfets. Sentim que la vida se’ns enduu i que estem a mercè de les circumstàncies, que no tenim cap referent on recolzar-nos.

 

Per tal de recuperar l’equilibri, s’imposa una aturada personal, que ens permeti prendre consciència de nosaltres mateixos, una mena de “reset” (reinici), allò que fem amb l’ordinador quan se’ns bloqueja (apagar-lo i tornar-lo a engegar) que ens permeti sortir del remolí del temps que ens aboca a la frustració, per prendre, des del silenci interior, contacte amb allò que roman immutable dins nostre. En el fons del nostre llac de pau interior, hi trobem la nostra connexió amb l’Inefable, l’Immutable, l’Inabastable, la connexió amb un cabal d’amor inexhaurible que ens permet estimar i respectar tot allò que ens envolta, malgrat els canvis experimentats. Que ens permet acollir els altres tal com són, acceptar la realitat amb serenor i respectar tot i tothom amb una delicadesa exquisida. I és, precisament, aquesta connexió l’únic que ens permet viure confiats, satisfets i equilibrats enmig dels canvis més ferotges. Fem que el silenci ens connecti amb la nostra essència.

 

Regina Ferrando i Ferran

5 de setembre de 2013