ESCOLTANT EL COS

 

M’agradaria, en aquest darrer escrit abans de vacances, posar la mirada en els missatges del cos. El cos, ho hem dit moltes vegades, és l’element del nostre ésser que, fent-nos tocar de peus a terra, ens ancora en el present i ens permet estimar i gaudir de tot allò que s’esdevé dins i fora nostre. Si tenim en compte de quina manera la civilització occidental, tot i els seus avenços indiscutibles, ens ha allunyat de la nostra percepció sensible, abocant-nos a un domini abassegador del  nostre intel·lecte, prendrem consciència de fins a quin punt el contacte constant amb el nostre cos ens permet no claudicar davant dels paranys de la nostra ment.

 

Si hi parem atenció, ens adonarem que sovint estem immersos en una vida de caricatura en què hem deixat de menjar quan tenim gana, per fer-ho a l’hora que els costums diuen que és l’adequada. Hem deixat de descansar i de dormir quan ens sentim cansats o tenim son, per fer-ho a l’hora que la nostra ment ho decideix, supeditant-nos no als missatges naturals del cos, sinó a uns horaris de treball o de lleure que sovint ens allunyen d’allò que ens convé per desenvolupar-nos en harmonia amb la resta de la creació. D’aquesta manera, a poc a poc, hem fet emmudir el nostre cos i hem perdut la gran saviesa que representen els seus missatges. L’hem sotmès a uns criteris, a uns horaris, a un ritme de treball, a un ritme de son, a un ritme d’àpats ajustats a allò que la societat ha anat elaborant que, sovint, no té res a veure amb el nostre ritme natural que regeix just fins el moment del nostre naixement.

 

Durant el període de gestació, mengem i dormim quan el cos ens ho demana. Després del naixement, i a mesura que ens anem fent grans, la societat ens va imposant els seus ritmes que, massa sovint, deixen de ser els naturals per ajustar-se criteris racionals. D’aquesta manera, deixem d’escoltar les necessitats del cos i el sotmetem a condicions que no sempre són les més adequades.

 

Ara que tenim davant nostre uns dies en què, segurament, podem rebaixar el nostre nivell habitual d’activitat i deixar de fer els horaris feixucs que la jornada laboral ens exigeix, per fer aquells que el nostre cos ens demana, us proposo fer un experiment: mireu d’estar el màxim de temps en contacte amb la natura i deixeu que sigui el vostre cos qui us determini el ritme de vida.

 

Mengeu quan tingueu gana, mirant d’esbrinar els aliments que el cos us demana.  Estigueu molt atens al moment que el cos en té prou, per poder aprendre a no menjar més del compte. Descanseu i dormiu sempre que en sentiu necessitat. Preneu  els sol a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda. Banyeu-vos al mar o bé al riu que tingueu més a la vora. No feu res que no tingueu ganes de fer. Gaudiu de cada instant. Així, de mica en mica, el vostre cos anirà despertant de la ignorància a que les normes socials l’han sotmès i us farà arribar els seus desigs. Recuperareu l’equilibri i la intuïció, i prendreu consciència de la importància del cos a l’hora de viure amb la plenitud que ens possibilita ser feliços tal com cal: estimant apassionadament aquells que us envolten. Molt bona canícula!

 

Regina Ferrando i Ferran

1 d’agost de 2013