AGOST

 

Bo i la nostra capacitat de preocupar-nos, d’ocupar-nos i d’embolicar-nos amb les serpentines, el temps és implacable i no s’atura, presentant-nos, una vegada més, un agost verge, perquè el puguem omplir d’accions regeneradores.

 

Si observem la natura, podrem adonar-nos que els dies i les nits se succeeixen rítmicament i puntual, així com totes i cadascuna de les estacions de l’any. I si hi parem encara més atenció, prendrem consciència que tots aquests canvis són imprescindibles per a la vida dels éssers vius. La vida, doncs, perquè pugui ser vida, ha d’estar composada d’èpoques d’activitat i d’èpoques de descans, en una successió rítmica i harmoniosa, que és precisament allò que fa que puguem recarregar l’energia esmerçada.

 

L’ideal seria poder viure més d’acord amb la natura, cosa que es fa força difícil depenent de la nostra situació i la nostra cultura. A Occident, l’asfalt ens allunya de la natura i la nostra organització social cada vegada fa més difícil respectar els períodes d’inactivitat en la proporció necessària per enfortir el nostre cos, el nostre pensament, les nostres emocions i el nostre esperit, perquè la nostra activitat habitual ens sigui beneficiosa i beneficiï aquells que ens envolten.

 

La nostra vida quotidiana, per exemple, sovint ens impedeix la qualitat i quantitat de son que ens serien convenients. Sense el descans necessari la nostra vida va perdent la qualitat imprescindible per anomenar-la vida i passem a una supervivència resignada i, sovint, mancada de satisfacció.

 

És imprescindible, doncs, que aprofitem aquesta època de l’any, que a les nostres latituds fa més calor i, per tant, aconsella una disminució del ritme natural, per procurar que el nostre cos gaudeixi de la natura i de situacions totalment diferents a aquelles de la resta de l’any. Amb el trencament de la rutina aconseguirem que el nostre organisme es regeneri. Reposem, prenguem el sol amb mesura, banyem-nos al mar, en qualsevol rierol o, en el pitjor dels casos, en qualsevol piscina. Mengem sempre que puguem les bones amanides que l’estiu ens regala i sadollem-nos de sucs de fruita que apagaran la nostra set i ens proporcionaran totes les vitamines que ens calen. Movem el cos, caminem almenys tres quilòmetres cada dia per tal d’enfortir el cor, regenerant, així, tot l’aparell circulatori. No ens oblidem de fer, quatre vegades al dia, 20 respiracions profundes per anar recuperant-nos dels estralls del treball de tot l’any. Llegim llibres que ens distreguin, que ens engresquin, que ens facin riure, que ens facin somniar. No és aconsellable llegir llibres de treball o d’estudi, si no és absolutament imprescindible.

 

I, sobretot, no fem vacances d’estimar. En èpoques de més convivència, esmercem-nos a acceptar l’altre sense condicions, tal com és. No deixem de procurar una vida fàcil a tots aquells que ens envolten. Estimem-los amb vehemència i apassionament. Estiguem disposats a donar-ho tot sense esperar res a canvi. No dubteu que l’art d’estimar és la cirereta de qualsevol pastís. De les vacances, també.

 

Regina Ferrando i Ferran

25 de juliol de 2013