EVITAR LES REACCIONS COMPULSIVES

 

La pau és sense cap mena de dubte, allò més anhelat, tant per a la nostra vida de família, com per als nostres amics, per al nostre ambient de treball, per a la nostra ciutat, per al nostre país, per al planeta. Tot i la persistència innegable d’aquest desig, si mirem al nostre voltant, ens adonarem que l’agressivitat de paraula i obra, creix de forma preocupant, arribant a límits que mai no ens hauríem pogut imaginar.

 

Els moments difícils, com el que ens toca viure, no afavoreixen la nostra tranquil·litat. Saber que cada dia hi ha més persones que han quedat sense feina, que cada dia hi ha famílies que perden la llar, que cada dia creix el nombre d’infants que estan en vies de desnutrició i, alhora, assabentar-se cada dia d’un nou cas de corrupció, sense que aparentment no passi absolutament res, no afavoreixen el conreu dels pensaments de pau, que són aquells que poden engendrar paraules i accions pacificadores.

 

Quan el nostre ésser no està en pau, som titelles que reaccionen en funció d’allò que els arriba de l’exterior; agressivitat per agressivitat, crits per crits, insults per insults, maltractaments per maltractaments. L’absència de pau ens impossibilita la reflexió, que és la característica humana per excel·lència. Des de la irreflexió, només podem fer com la majoria d’animals: ser agressius quan ens ataquen. Així, de mica en mica, la nostra societat va esdevenint una col·lecció d’accions-reaccions amb l’agressivitat in crescendo.

 

Per aturar aquest desgavell, no hi altra solució que tots i cadascun de nosaltres adoptem el ferm compromís de conrear amb tossuda insistència la pau interior, fer-ho cada segon de la nostra vida, sense excepció, i tenir-ho present, sobretot, en el decurs de les nostres relacions més quotidianes. Hem de poder adonar-nos de quan convivim en pau o bé quan, per motius sovint inconscients, vivim un infern que fa la vida impossible a aquells que ens envolten. Sabrem que hem aconseguit la pau interior quan siguem capaços de conviure sense vulnerar l'espai de l'altre, fent així possible que l’altre també es pugui desenvolupar en pau i llibertat.

 

La pau i la serenor, doncs, només es poden donar en ambients de compromís i d'honestedat amb nosaltres mateixos. Podem tenir ideals molt sublims, però de poca cosa serviran si no som capaços d’exercir-los. Només la pau interior ens capacitarà per reaccionar amb amor i comprensió davant d’accions agressives. Només la pau interior ens permetrà no reaccionar amb odi davant d’injúries i provocacions. Només la pau interior ens menarà a una llibertat d’acció respectuosa.

 

No deixem que els esdeveniments ens arrosseguin en un remolí d’agressivitat que no duu enlloc. Sapiguem aturar-nos a temps per exercir aquella capacitat que ens diferencia dels animals. Sovint és millor el silenci que l’exabrupte, per molt pertinent que ens sembli; sempre és millor el gest delicat i respectuós que l’amenaça o l’agressió i, per descomptat, l’única arma que tenim contra l’odi i la injustícia és militar aferrissadament l’amor incondicional.

 

Regina Ferrando i Ferran

18 de juliol de 2013