L’EXERCICI D’ESTIMAR

 

Escrit rere escrit, anem analitzant el funcionament de la nostra ment i prenem consciència dels paranys que interposa en el nostre camí d’evolució com a éssers humans que som. De l’estat de la nostra ment en depèn el nostre equilibri personal, la mostra pau interior, la nostra capacitat de reacció i la nostra objectivitat. Depenent dels aferraments de la nostra ment al passat, serem capaços de viure el present de formes molt diferents, no totes plaents. Cal tenir sempre present que el moment que vivim, és l’únic instant en el qual podem fer gala de les nostres potencialitats. Els aferraments al passat, en canvi, com els sentiments de culpa, els ressentiments i les nostàlgies, l’única cosa que fan és projectar davant nostre un  futur incert que, en consonància amb aquests aferraments, fa que ens sentim insegurs, plens de por i, alhora -i el més important-, ens impedeix viure el present, cosa que impossibilita el gaudi i la satisfacció.

 

Ser conscients d’aquesta realitat de la nostra ment, ens esperona per insistir en un camí de creixement, que tots voldríem molt més curt de com se’ns presenta. Cada vegada més ens sentim impotents per vèncer tots els pensaments no desitjats que la nostra ment expressa amb molta més freqüència de la que nosaltres voldríem. Per això, massa sovint trobem persones que després de llegir molts llibres i fer molts cursos, se senten frustrats per no haver obtingut els resultats que desitjaven. Aquestes persones poden, si no hi ha res que ho impedeixi, arribar a la conclusió que el treball personal no serveix per a res i que abans de conèixer-lo eren més felices.

 

Per poder fer passes de gegant en la nostra evolució personal, cal que el treball dirigit a ensinistrar la nostra ment perquè no boicotegi la nostra felicitat, vagi acompanyat d’una sortida de nosaltres mateixos per fer concret el nostre amor.

 

L’Amor, ho hem dit molt sovint, és l’única resposta a totes les nostres impotències. Un instant d’Amor ens capacita per vèncer esculls d’anys i panys. Molt sovint, però, no sabem què vol dir estimar. Amor és un mot abstracte que ens fascina, però que fins que no el concretem no podrem gaudir dels seus efectes.

 

Concretar l’Amor no significa haver de fer grans gestes, ans el contrari, significa no perdre mai de vista que no estem sols, que al nostre voltant hi ha persones que sofreixen com nosaltres i que possiblement és a les nostres mans alleujar-les. Estimar és cedir el pas a una altra persona a l’entrada o sortida d’algun lloc, cedir-li l’únic seient lliure de l’autobús, aparcar el cotxe de manera que no impossibiliti que d’altres també puguin aparcar, ser acollidors a casa nostra, regalar aquell regal que sabem que agradarà i no aquell que ens agrada a nosaltres, en definitiva, viure sempre fora de nosaltres mateixos, disposats a fer feliços els altres sense esperar res a canvi. No hem d’oblidar mai que el nostre cabal d’Amor és inesgotable i que com més Amor oferim, més en tindrem de reserva. Siguem, doncs, generosos, a l’hora d’estimar, i recordem sempre que només l’exercici persistent de l’Amor ens transformarà en éssers humans complets.

 

Regina Ferrando i Ferran

11 de juliol de 2013