REVISEM EL DISC DUR

 

A partir del naixement, la nostra ment enregistra amb avidesa tot allò que l’envolta i li arriba mitjançant els sentits, arxivant-ho meticulosament a la memòria. Tot allò enregistrat en els primers anys de vida, mentre la nostra consciència encara no està preparada per garbellar d’alguna manera la informació que rep, s’arxiva a la carpeta de «veritats absolutes que determinaran la nostra visió del món».

 

Així, per exemple, tindrem com a model de conducta femení el de la dona que haguem tingut més a la vora, que gairebé sempre és la mare, i com a model de conducta masculí, el del pare o de la persona que n’hagi fet les funcions. D’ells ho enregistrem tot: la manera de parlar, la manera de moure’s, els pensaments, les manies, el hàbits alimentaris, etc. Aquests models són incorporats al nostre disc dur com a normals, correctes i únics, fins al punt que arribem a pensar que tothom té els mateixos i, quan en el decurs de la vida trobem algú que no encaixa amb els nostres models, pensem que està equivocat o actua d’una forma incorrecte. Així doncs, el nostre model de família i de les normes que han de regir la llar, així com de totes les tasques quotidianes, és aquell que hem viscut a casa nostra i, sovint, no tenim en compte que per a un altre tots aquests models són completament diferents, cosa que no vol dir que siguin ni millors ni pitjors.

 

Mentre no siguem conscients d’aquesta realitat i no iniciem un procés de revisió, des de la consciència adulta, de tot allò que hem absorbit des de la inconsciència d’infant, tindrem veritables problemes per acceptar i respectar els comportaments diferents del nostre i, com a conseqüència d’això, pot ser que les nostres relacions esdevinguin fracàs rere fracàs. Hem de tenir present que, d’una forma inconscient, esperarem dels homes el comportament del nostre pare i de les dones el de la nostra mare, així com esperarem que la família que formem tingui el mateix model que la nostra, sense tenir en compte que la nostra parella no té perquè tenir els mateixos models. Així, inconscientment, convertim les nostres relacions en lluites de poder, on cadascú intenta imposar a l’altre els models de conducta propis.

 

No podem oblidar que, amb tot el bagatge que heretem de la nostra família, també carreguem amb aquells seus comportaments inconscients que els perjudiquen i els limiten. Així, doncs, si volem millorar com a éssers humans, se’ns gira feina a revisar el nostre disc dur, per fer conscient tota la nostra escala de valors, cosa que ens permetrà reforçar aquells que ens són beneficiosos però, també, eliminar aquells que ens perjudiquen.

 

En el moment que som capaços d’adonar-nos que no hi ha models ni millors ni pitjors, sinó que cadascú té els seus, un llarg camí s’obre davant nostre. Aprenem a posar atenció en els altres des d’una perspectiva completament diferent, des del respecte i la comprensió. Ens adonem que tots i cadascun dels que ens envolten poden ensenyar-nos quelcom i les nostres relacions deixen de ser una lluita per imposar els nostres criteris, per esdevenir una meravellosa convivència, perquè hem après el significat de paraules com estimar, respectar i compartir.

 

Regina Ferrando i Ferran

6 de juny de 2013