EL MAL MOTOR

 

Si ens observem amb interès, podem adonar-nos amb estupefacció que sovint la por és el motor de la nostra vida. Fem moltes coses per por a quedar malament, per por a la crítica, per por a no ser estimats. Aquesta evidència que compartim moltes persones, fa que moltes vegades ens resignem pensant que aquesta és l’única manera de viure. Això, ens fa viure sense qüestionar-nos res, sense interessar-nos per res, sense que res no ens motivi, simplement seguint el corrent, perquè és el que toca. Un bon dia, però, de cop i volta, podem adonar-nos que no som feliços, que ens sentim buits, que aquesta vida no té sentit, que això que fem no és viure sinó sobreviure, en definitiva que estem terriblement insatisfets. És el moment de revisar les nostres pors.

 

La por és un virus terrible que l’única cosa que aconsegueix és deixar-nos fora de joc. És impossible gaudir de res que fem amb por. La por i el gaudi són dos elements totalment incompatibles. Així, la por ens impedeix restar assossegats, ser feliços i, sobretot, expressar la nostra essència que és l’amor.

 

Hem de tenir, també, present que la por és el fre que ens impedeix estimar, perquè ens impedeix mirar l’altre com un tu igual a nosaltres, impel·lint-nos a qualsevol tipus de dependència. La por, a més, gairebé sempre és un fantasma que només existeix a la nostra ment. Un fantasma que ens afeixuga per quelcom que encara ha de passar i que, sovint, arribat allò que tant temíem, ens adonem que no n’hi havia per tant. Si permetem que les pors facin estada a les nostres vides, ens condemnarem a viure en una esquizofrènia constant: mentre el nostre cos viu plenament el present, la nostra ment vaga per passat i futur, sense permetre que la nostra persona visqui la única unitat que li permet gaudir plenament del present, estimar i viure satisfet.

 

Des d’aquesta certesa, hem d’entossudir-nos a voler gaudir del present. Si ens sentim en pau, tranquils, alegres, és que anem per bon camí. Si, tot i tenint-ho tot, no en tenim mai prou, és que estem vivint amb el motor de la por.

 

Només quan aconseguim viure estimant tot allò que fem, sigui el que sigui. Només quan estimem les persones que ens envolten, la parella, els fills, la família, des de la llibertat i no des del deure, la por o la força de voluntat. Només quan siguem capaços d’aconseguir que el motor de la nostra vida sigui l’amor, haurem foragitat totes les pors.

 

Si observem el nostre cos, ens adonarem del nostre estat. Quan vivim des de la por, el nostre cos està rígid i intranquil, camí de la paràlisi. En canvi, quan vivim  plenament el present, el nostre cos ho agraeix relaxant-se, fluint. Si persistim a viure esporuguits, tard o d’hora el nostre cos ho expressarà amb la malaltia.

 

En moments de canvi, com el que ara tenim la sort de viure, és quan és més important revisar totes les nostres pors, perquè, arribar el moment decisiu, res ni ningú ens impedeixi escollir amb llibertat

 

Regina Ferrando i Ferran

16 de maig de 2013