ESCOLTAR I RESPECTAR

 

Els enfrontaments dialèctics serveixen per a ben poc sinó van acompanyats d’informació fefaent i de grans dosis de respecte. Sovint ens barallem perquè volem que l’altre digui o pensi el mateix que nosaltres i ho fem només des de l’atac personal, però sense perdre ni un instant a argumentar-ho. Discutim des de les vísceres, sense raonar, amb l’única intenció d’imposar el nostre criteri per la força. D’això se n’ha dit, se’n diu, i se’n dirà sempre, manipular i no és, us ho asseguro, la millor manera d’exposar el nostre pensament, malgrat tenir raó.

 

Els éssers humans tenim sovint la convicció que la nostra manera de pensar i de fer és la correcta i que aquells que no pensen o no actuen com nosaltres van errats. Això fa que sovint no arribem al diàleg sincer i efectiu, amb ànim de compartir, que enriqueix aquells que l’empren..

 

Si volem convèncer, que no vèncer, ho hem de fer amb arguments clars, amb dades objectives, amb bones intencions, amb l’ànim de compartir coneixements, cosa que no vol dir només imposar el nostre criteri, sinó tenir la capacitat d’escoltar els criteris de l’altre, que si són sincers ens poden enriquir, això vol dir amb una gran dosi d’humilitat que ens permeti compartir allò que sabem i, alhora, aprendre allò que ignorem.

 

Si els nostres arguments es fonamenten només en la crítica, no convencerem ningú. Lluny d’això, només sembrarem polèmica barata que cansa més que altra cosa. Si fonamentem la nostra raó en l’explicació sincera i objectiva dels fets, sense ànim de manipular, podrem fer arribar el nostre missatge d’una forma planera i sense imposicions de cap mena.

 

Tots i cada un de nosaltres té part de la veritat, però ningú no està en possessió de la veritat absoluta. Si volem que la nostra veritat s’enriqueixi hem d’estar disposats a compartir, des del desig sincer d’escoltar amb atenció, i sense judicar, per ser capaços de canviar el nostre criteri si el criteri de l’altre ens convenç.

 

L’aferrament a les idees és, potser, una de les raons principals de la nostra ignorància. Hem de saber ser permeables si volem que la nostra veritat s’enriqueixi i  s’acosti, cada vegada més, a la veritat amb majúscules. Això no vol dir renunciar a res, sinó estar oberts a adquirir nous coneixements.

 

Si aprenem a escoltar i a respectar, podrem ser respectats i créixer en coneixement. L’altre, sigui qui sigui, és sempre una font de coneixement. Si ens tanquem en la presó de la crítica, perdrem la capacitat d’escoltar i si no escoltem serem presoners de la nostra veritat fragmentada, que ens condemnarà a una visió esbiaixada del món, allunyada de la realitat.

 

Escoltar és a aprendre el que estimar és a viure amb plenitud. Les nostres mancances només es resolen obrint-nos l’altre i estimant-lo apassionadament.

 

Regina Ferrando i Ferran

2 de maig de 2013