PASSEM A L’ACCIÓ

 

La nostra realitat actual és una conseqüència del llarg camí recorregut per la història de la humanitat, des que el món és món. Si els nostres avantpassats veiessin els aparells de tota mena que ara fem servir els sonaria a pel·lícula de ciència ficció. La ciència i la tecnologia han fet un salt quàntic, aconseguint que una part de la humanitat, entre la que nosaltres ens hi comptem, assolís un nivell de confort i benestar sense parió.

 

Si fem la mateixa mirada enrere, però ara des del punt de vista de qualitat de l’ésser humà, ens adonarem que sovint el nostre comportament no s’allunya gaire d’aquell ésser primitiu que matava per supervivència i fornicava per perpetuar l’espècie. Amb una diferència essencial, això sí, l’ésser humà actual, massa vegades, mata i sotmet només per mantenir la quota de poder i de riquesa.

 

I és que hem assolit formes molt refinades de matar i de relacionar-nos. Formes que van des de la declaració de guerres preventives fins a la condemna a la pobresa, a la fam i a la malaltia d’una part important de la humanitat, passant per esclavatges de tota mena, per justificar situacions cada vegada més injustificables.

 

I per si amb això no en tinguéssim prou, en plena societat desenvolupada prolifera, d’una manera esfereïdora, la violència de gènere entre parelles que confonen l’amor amb la possessió, l’abús a menors indefensos i actes vandàlics de persones que arriben a l’extrem d’apallissar, sotmetre i matar éssers humans, només per passar-s’ho bé. Si bé és cert que tant la violència com l’instin sexual formen part de la nostra naturalesa primitiva, no és menys cert que el nostre cervell ha evolucionat prou com per poder pal·liar i gestionar les nostres efervescències violents i de domini.

 

Caldria revifar el significat d’un mot abstracte però essencial per a la convivència: el respecte. El respecte com a capacitat humana que ens permet no agredir-nos ni agredir ningú. Que ens permet no pensar, no dir i no fer res que pugui ferir-nos o ferir l’altre. Només el respecte, que és una capacitat desenvolupada pel nostre cervell més evolucionat, pot contrarestar la força animal del nostre cervell primitiu.

 

Ara bé, perquè el respecte s’instauri en la nostra societat no n’hi ha prou amb lleis prohibitives, sinó que cal un treball personal i acurat de cada un de nosaltres amb ell mateix i amb el seu entorn.

 

Massa sovint, quan sentim notícies d’Actes violents, ens dóna la impressió que aquests comportaments estan lluny de nosaltres. Però cada vegada que tenim un pensament agressiu, cada vegada que diem una paraula que fereix, no fem altra cosa que potenciar la nostra violència. Només en la mesura que siguem capaços de gestionar adequadament els nostres brots violents, haurem contribuït a un món millor. No esperem, doncs, que ens solucionin la vida des de fora, fem ús de la cota de responsabilitat que ens pertoca i passem a l’acció.

 

Regina Ferrando i Ferran

25 d’abril de 2013