CONFIANÇA BÀSICA

 

L’evolució personal dels éssers humans, així com el seu grau de benestar i llibertat, es fonamenten en la confiança bàsica. Confiança que ens permet observar el nostre món temporal, des d’una visió que roman més enllà del temps i de l’espai.

 

Tot i que la confiança bàsica s’estructura, a nivell biològic, en la primera formació del nostre cervell, el cervell primitiu, que regeix el moviments del cos, sobretot els de les cames, en les accions primitives d’atac i fugida; a nivell espiritual la confiança bàsica està íntimament lligada al nostre ésser veritable i a la relació d’aquest ésser amb el Tot que l’inclou, l’estima, el protegeix i li facilita la vivència quotidiana per les aigües, a vegades tèrboles, d’aquest immens oceà terrenal.

 

Mentre mantenim la nostra consciència lligada al Tot que ens transcendeix, percebem un món segur, tot i els seus inconvenients, que els té. Caminem per la vida en la confiança que no se’ns presentarà mai cap prova insuperable, ans al contrari, que tots els esdeveniments ens ajudaran a créixer en consciència i en capacitat d’estimar. Així, davant de qualsevol escull, lluny d’engegar la màquina de patir, el que cal és preguntar-se què he d’aprendre d’aquesta situació?, talment com si la vida fos l’escola on ens hem matriculat per esdevenir éssers humans complets.

 

Amb el pas del temps, sortosament, les possibilitats de perill en la societat han disminuït. Lluny els temps en què els nostres avantpassats havien de fer servir el garrot per sobreviure als perills d’un món que els era hostil. Tot i així, dins nostre, a nivell inconscient, ens en queda un record que, si no hi parem atenció, ens ancora en la desconfiança per la possibilitat de perills imminents, i ens fa llegir qualsevol canvi com a problemàtic i perillós.

 

La desconfiança, doncs, és la principal font de malestar, que ens aboca a la infelicitat i ens impedeixen estimar. Sense confiança ens veiem obligats a malbaratar un gran cabal d’energia per protegir-nos de tot i de tothom i, fins i tot, de nosaltres mateixos.

 

Recordem en tot moment que estem en bones mans i que, si romanem en el nostre oceà de pau interior, res ni ningú no ens pot perjudicar. Confiar o no confiar depèn únicament i exclusiva de nosaltres, de la nostra capacitat de silenci, de la nostra pau interior i de la nostra mirada del món des d’aquest refugi. No podem oblidar que recollirem sempre allò que haguem sembrat, per tant, que la comoditat de la nostra vida depèn de les nostres accions. Així, la nostra seguretat depèn més de la nostra actitud i dels nostres gests que no pas de tot allò que ens envolta.

 

En aquests moments de canvi social, en què l’allau d’informació que ens arriba és excessiu i sovint difícil de pair, cal que a nivell personal fem tot el possible per recuperar i reestructurar la nostra confiança bàsica. Després d’això, i només després, prenguem les decisions i fem les accions que corresponguin, sense haver perdut mai la pau interior.

 

Regina Ferrando i Ferran

14 de març de 2013